Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del s X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al s XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al s XVIII
Companyia de Llevant
Economia
Empresa comercial projectada pel comte duc d’Olivares l’any 1626 i proposada al cos de comerç barceloní.
El comte duc intentava de convèncer els catalans que la cooperació del Principat de Catalunya als seus plans polítics que incloïen, en lloc preeminent, la Unión de Armas seria econòmicament avantatjosa La companyia havia de revifar el comerç català amb Itàlia i la Mediterrània oriental La Llotja de Barcelona, poc interessada, envià, malgrat tot, dos representants a Madrid, però el 1629 encara no havien assolit de fer prosperar el projecte, que restà abandonat
Antoni I de Navarra
Història
Duc de Vendôme (1537-62), rei de Navarra (1555-62) pel seu matrimoni (1548) amb Joana III, reina de Navarra del 1555 al 1572.
El seu casament amb Joana comportà que Navarra passés de la casa d’Albret als Borbó Després de morir Francesc II de França fou nomenat lloctinent del regne 1561 En constituir-se a França el triumvirat catòlic 1562, Felip II l’atragué al catolicisme, que havia abandonat en casar-se amb Joana Morí lluitant contra els protestants al setge de Rouen Fill seu i de Joana fou el futur Enric IV de França
les Salines de la Ràpita
Caseria
Caseria del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.
Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, foren ocupades prop de 400 ha noves les Salines Noves, de les quals hom extreu anualment unes 25 000 t, exportades en part al nord d’Europa
província de Catalunya
©
Província
Demarcació administrativa que comprenia Catalunya prevista per la divisió administrativa provisional de la monarquia espanyola en províncies, decretada al maig del 1812 per les corts de Cadis; a causa de l’ocupació napoleònica no es pogué constituir mai.
Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823
Latas
Localitat
Localitat portuària d’Occitània, al departament francès d’Erau.
Situada al sud de Montpeller, pròxima als estanys litorals, el lloc ja era freqüentat en el Neolític i el bronze final A la darreria del segle VI s’hi establí un nucli portuari fix de dimensions considerables 4 ha Als segles IV-III es construí un sistema viari molt regular i augmentà la superfície ocupada Mantingué la seva importància durant l’Alt Imperi Romà, però després queda pràcticament abandonat fins al segle XIII, que esdevingué port de Montpeller
la Vall de Santa Creu
Poble
Poble del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situat al peu dels vessants meridionals de la serra de la Verdera, a la capçalera de la riera de la Vall o de Santa Creu.
Un primer nucli de població, en un vessant de la serra, amb l’església parroquial de la Santa Creu, sembla que fou abandonat al s XVII, i es formà l’actual, més a la plana La nova església de Sant Fruitós fou sufragània de la de la Selva El lloc havia estat de la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes Actualment moltes cases abandonades han estat refetes i convertides en lloc de segona residència
el Casol de Puigcastellet
Jordi Borràs i Vivó (CC BY-NC-ND 2.0)
Oppidum ibèric del municipi de Folgueroles (Osona).
Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle
monestir de Fitero
Monestir
Monestir cistercenc de Navarra, a l’oest de Tudela.
Fou fundat el 1146, a Yerga, per Alfons VII de Castella-Lleó, amb monjos procedents de Scala Dei, a Banheras de Bigorra Gascunya, i fou traslladat a Fitero el 1152 Esdevingué abadia nullius , i fou abandonat el 1834, amb la desamortització L’edifici és d’un estil gòtic cistercenc, bé que fou retocat posteriorment Només en resten l’església, el claustre i la sala capitular És important el retaule major de l’església, obra de Roland de Mois 1550
Enric VII de Germània
Història
Duc de Suàbia (1216), rei titular de Sicília (1212), de Romans (1220) i de Germània (1222-35), de la dinastia Hohenstaufen, fill de l’emperador Frederic II i de Constança d’Aragó.
El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina