Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
higienista
Persona entesa en higiene.
Carles Ronquillo i Morer
Metge.
Fill de Josep Oriol Ronquillo i Vidal, es doctorà el 1869 Fou vocal de la junta de l’Eixample per a qüestions de salubritat i inspector higienista de la província de Barcelona 1876 Publicà opuscles com Los obreros de Barcelona 1842, El consultorio higiénico 1865, uns Preceptos de salubrificación aplicables a las epidemias de Barcelona 1871 i una necrologia de PFMonlau 1871
higienisme
Sociologia
Medicina
Corrent de pensament desenvolupat al segle XIX, dirigit generalment per metges, que denunciava la manca de salubritat i d’higiene a les ciutats industrials.
Els seus adeptes cridaren l’atenció sobre les altes taxes mitjanes de mortalitat i les freqüents epidèmies còlera, tifus, paludisme L’higienisme es manifestà principalment a Anglaterra, amb obres com ara Report on the Sanitary Conditions of the Labouring Population 1842, d’E Chadwick, que contribuí a l’aprovació el 1848 de la primera Public Health Act, o en l’obra de BW Richardson, creador del Journal of Public Health and Sanitary Review 1855-59, de la Social Science Review 1862 i de la utopia Hygeia, or the City of Health 1875 A França hom publicà obres com el Tableau de l’état physique et…
Lluís Comenge i Ferrer
© Fototeca.cat
Historiografia
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…
pedagogia
Pedagogia
Art i ciència de l’educació.
Tradicionalment es referia als principis i mètodes per a l’ ensenyament , per a la formació completa física, intellectual, ètica, social de l’infant actualment, però, va més enllà del període escolar, ja que inclou totes les etapes de la formació de l’individu Les opcions educatives que en el curs de la història han fet els diversos pobles, cultures i grups ideològics han donat lloc a intuïcions, utopies i realitzacions que es descriuen com a història de la pedagogia i de les quals bona part han estat assumides a partir del segle XIX per la pedagogia pròpiament dita, que les contempla…
El turisme
Del viatge al turisme Tot i que el turisme és un fenomen contemporani, els precedents més o menys formals es remunten a l’antiguitat clàssica Hi ha un consens generalitzat entre els estudiosos per a establir una certa continuïtat entre les pràctiques anomenades Grand Tour , pròpies de l’aristocràcia dels segles XVII i XVIII, i el desenvolupament posterior del turisme Anunci publicat el 1920 a la revista “Libro de Oro del Comercio, de la Indústria y la Navegación”, on l’hotel Ritz oferia una imatge elegant i cosmopolita, apropiada per a rebre els turistes estrangers Fototeca El Grand Tour era…
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…
La medicina i les arts curatives
Medicina
La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…
L’associacionisme
El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…