Resultats de la cerca

L’afinitat amb el català oriental iodització, neutralització de a e àtones, incoatius en -eix no en -ix , etc s’explica per la procedència dels colonitzadors Dins el vocalisme tònic es destaca la gran obertura de e i o obertes cel, cor i el predomini geogràfic de la fidelitat a la vocal neutra /é/ ceba En el vocalisme àton cal remarcar la reintroducció en certes condicions, de ẹ tancada en lloc de e penar pẹná, la distinció de o i u topar/tupar , neutralitzada quan segueix u o i tòniques cuní 'conill’, la pèrdua de -a en els esdrúixols acabats en -ia gabi 'gàbia’ i la singular…

Installat a l’antic solar del convent de Sant Domènec, representà l’esforç ascendent de la burgesia enfront de l’aristocràcia, que no s’hi integrà fins al començament del s XX L’edifici, que té un saló decorat per Anckerman 1884, fou reformat el 1913 per l’arquitecte Madorell La biblioteca, relativament important, fou ampliada per Josep MQuadrado La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres, Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver El 1981 l’edifici fou venut i el 1983 esdevingué seu del…

L’ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta 1229, coincidí amb dos fets importants l’expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l’Europa meridional El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I 1230, que comprenia tot el territori de l’illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona Aquesta Carta de franquesa rebé la…

Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis…

La seva activitat depèn d’un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals i econòmiques d’àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor L’escola ha collaborat en el reciclatge de català per a professors de magisteri i llicenciats i ha estat el suport fonamental per a les campanyes de normalització lingüística efectuades per l’ajuntament de Manacor Alguns dels responsables de la fundació de l’escola foren Josep MFuster i Perelló, professor de filosofia l’escriptor i advocat…

Es féu famós gràcies a les novelles de sèrie “Tres Hombres Buenos” 1942, 112 volums i sobretot “El Coyote” 1944-51, 192 volums, de la qual foren fetes posteriorment historietes illustrades A partir del 1954 escriví també serials radiofònics, molt populars

Creat arran de la Llei 14/2001 d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials, assumí la gestió dels serveis socials, la protecció dels menors i els recursos assistencials Té com a objectiu desenvolupar els programes, els serveis i els centres de serveis socials, menors i residències, llars i altres recursos assistencials per a gent gran

Collaborà amb Francesc Serra II i, possiblement, amb Andreu Marçal de Sax, influït pel qual seguí l’estil anomenat internacional Pintà els murals, actualment perduts, de la capella major de la seu de València 1432 És autor, entre d’altres obres, d’un retaule de la Santa Creu Museu de Belles Arts de València, de les taules laterals d’un de Sant Miquel 1421, Musée de Lyon L’any 1422 potser era a Florència, on ha estat identificat amb el mestre del Bambino Vispo S'establí a Mallorca 1434, on recentment han estat identificades com a seves les taules de la rectoria d’Alcúdia 1442, el retaule de la…

El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…