Resultats de la cerca

Prengué part a l’expedició a Sardenya de 1409 Fou l’ambaixador que notificà a Ferran d’Antequera la seva elecció a Casp com a rei de Catalunya-Aragó 1412 Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV 1425

De família càtara, fou rebut als dominicans de Bolonya pel mateix sant Domènec 1221 Designat inquisidor del nord d’Itàlia per Gregori IX 1251, obtingué una gran anomenada com a predicador i miracler, combaté els patarins a Milà, alhora que convertí i exilià nombrosos càtars catarisme Fou assassinat als boscs de Farga Milà Enterrat a l’església de Sant'Eustorgio de Milà, el seu sepulcre és obra de Giovanni di Balduccio Té una iconografia força important Fra Angèlic, Ticià, etc Fou patró dels inquisidors La seva festa se celebra el 29 d’abril

És esmentada ja al s XIV

A partir del 1283 apareix documentat al servei de Pere el Gran i de l’infant Alfons, i, per última vegada, el 1287 El 1285 participà en la composició d’una tençó política que féu Pere II contestant a Bernat d’Auriac, partidari de Felip l’Ardit de França, i que fou contestada, al seu torn, per Roger Bernat II, comte de Foix

Treballà al servei de Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació Per a la seu de València obrà una creu i un retaule d’argent, i un altre, en collaboració amb Pere Joan Perpinyà, per a la de Mallorca, avui perduts La seva obra més important és el bancal, signat, del retaule d’argent de la seu de Girona ~1358

Prevere beneficiat de l’església de Sant Jaume i majoral de la confraria de la Trinitat 1505 El 1481 imprimia ja conjuntament amb Pere Brun i des de l’any següent per compte propi La seva impremta fou fins el 1505 la més activa de la ciutat de la seva producció es coneixen més de 30 llibres, d’entre els quals destaquen tres obres lullianes Ars Magna 1501, Apostrophe 1504, Arbor Scientiae 1505 Deixà per testament la seva impremta i la seva casa al seu nebot Pere Posa , menor d’edat, que actuà també com a impressor el 1518

Dominicà resident a Barcelona, és possible que, entre el 1358 i el 1362, iniciés la traducció al català del De consolatione philosophiae de Boeci, adreçada a l’infant Jaume de Mallorca, empresonat per Pere el Cerimoniós La seva tasca traductora denota una clara preocupació pel contingut moral del text i una evident descurança per la correcció estilística o per la bellesa formal En aquest sentit, segueix les característiques generals que presenten les traduccions redactades durant la segona meitat del segle XIV i principi del XV Fou revisada i acabada per fra Antoni Ginebreda…

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a…

Fill i hereu de Pere Destorrent mort vers el 1430 i anomenat major de dies , pertanyia a una família de ciutadans honrats de Barcelona ja presents al consell municipal des de la fi del s XIII Mercader en un principi, amb casa al carrer de Mercaders, el 1450, considerat més rendista que no comerciant, fou obligat a seure en els bancs dels ciutadans honrats a la sala del Consell de Cent Com a membre d’un estament i després de l’altre fou jurat de l’assemblea municipal des dels voltants del 1430 fins a l’execució del seu fill Pere 1462 Fou conseller en cap 1460 i cònsol…

Fill, probablement, del còmit Pere Martell Fou conseller de Jaume I en la promulgació del nucli inicial dels furs de València, tot i que sembla que no fou jurista