Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Felip de Castre i de Peralta
Història
Baró de Castre (Felip III de Castre) i Peralta i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó; fill de Ramon de Peralta i d’Aldonça de Castre.
Es casà vers el 1343 amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals 1341 Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló 1343 negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet, i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi gaire 1347 El 1354 acompanyà el rei Pere en l’expedició a…
Riambau de Corbera
Història
Darrer governador general de Sardenya (1348-54).
Fill d’una família establerta al Vallès senyors del Far Fou bandejat de Barcelona pels consellers, acusat d’haver-los injuriat El 1334, tanmateix, el rei li atorgà l’absolució plena de les causes pendents, i des d’aleshores estigué plenament dedicat a les accions guerreres Prengué part a favor de Pere III de Catalunya-Aragó en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca durant la campanya del Rosselló fou capità de Canet 1344 Destinat a Sardenya com a governador interí 1347, i poc temps després com a titular 1348, lluità activament contra la rebellió dels d’Oria El 1349 lluità, a Mallorca…
Ot de Montcada i de Montcada
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Ot II de Montcada), Mequinensa i Seròs.
Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es distingí a la…
Centre d’Estudis Algueresos
Entitat cultural fundada a l’Alguer (1952) per a la conservació del català alguerès.
Ha estat presidida per Rafael Catardi 1952-61 i des del 1971 i per Antoni Simon-Mossa 1961-71 Promogué la publicació de Renaixença Nova 1960, organitzà els jocs florals de l’Alguer 1960 i 1961 i edità discs de cançons alguereses 1972
Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori
Pedagogia
Centre de recursos pedagògics creat a l’Alguer mitjançant un conveni signat el 1993 entre Òmnium Cultural i la Universitat de Sàsser (US).
El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres Edita la revista infantil mensual Mataresies Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya UOC té a l’Alguer
Vallverd
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallverd del municipi de l’Alguer (Sardenya), enmig de la vall que, vora l’Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret.
El santuari és regit pel capítol alguerès La imatge, de rostre negre, dita del Pilar , és considerada patrona de l’Alguer El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec
Domènec Simon i Delitala
Història del dret
Jurisconsult.
Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller Incorporat al consell suprem de Sardenya 1780 Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller 1793, fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano
alguerès | algueresa
art sard
Art
Art desenvolupat a Sardenya.
A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina