Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de l’Arcadia Lusitana Una part de les seves obres fou publicada a Lisboa, en sis volums 1807-17 El poema Hissope ‘El salpasser’ és una sàtira anticlerical, inspirada en el voltairianisme del marquès de Pombal

Participà en el cop d’estat del 1964, i fou ministre de la guerra en el govern del mariscal Castelo Branco Fou elegit president de la república en les eleccions del 1966, a les quals es presentà com a candidat únic, i assumí el càrrec l’any següent

La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977

Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil al costat dels…

Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980

Passà la infantesa en un trapig, experiència que marcà tota la seva obra Formà part del grup modernista de Pernambuco Les seves obres principals són Menino de Engenho 1932, Doidinho 1933, Bangê 1934, O moleque Ricardo 1935 i Cangaceiros 1953

S'ordenà de sacerdot 1910 i estudià a Roma Professor de la Scuola Pontificia Superiore di Musica Sacra 1910-50 i mestre de capella de Santa Maria Major 1911-47, escriví música religiosa, l’oratori Cecilia 1934 estrenat a Barcelona el 1952 i l’òpera Margherita da Cortona 1938 a Barcelona el 1953

Passà gran part de la seva vida a Palmeira dos Índios Alagoas, dedicat al comerç i al periodisme Escriptor realista, descriví la vida dels humils i influí en el naixement del neorealisme portuguès Encara que destaquen obres com Angústia 1936 i Insônia 1945, la seva obra més important fou publicada pòstumament Memórias do cárcere 1953

Fill d’un immigrant alemany, es formà en acadèmies militars del Brasil i dels Estats Units El 1964 s’adherí al cop d’estat del general Castelo Branco, que obligà a dimitir el president João Goulart Secretari general del Consell de Seguretat Nacional del 1967 al 1969, des d’aquest any fins al 1973 dirigí Petrobrás, companyia estatal de petrolis Els anys que exercí la presidència del Brasil 1974-79 liberalitzà el règim militar i aprovà mesures que facilitaren al seu successor, João Baptista de Figueiredo, el canvi a un règim civil

Participà en el cop d’estat revolucionari que donà el poder a Getúlio Vargas 1930 Diputat socioprogressista 1934-37, s’exilià a l’Argentina després del viratge dictatorial de Vargas Tornà al Brasil el 1939, i es mantingué a l’oposició fins el 1950, que esdevingué vicepresident de la República en 1954-55 substituí Vargas com a president