Resultats de la cerca

Formada per capital belga, es constituí en obtenir la concessió 1884 El 1913 obtingué una altra concessió per a una extensió fins a Banyoles La companyia fou absorbida per l’Estat espanyol el 1942, i el ferrocarril de Girona a Palamós, malgrat la protesta popular, fou suprimit a la darreria del 1955

Tenen un far que senyalitza l’existència dels illots quan la mar els cobreix L'arxipèlag és visitat pels musclaires Prop d’aquestes illes tingué lloc el combat naval on fou derrotat l’estol francès de Felip III de França per l’almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l’any 1285 Adjudicades en la delimitació municipal del 2007 al terme de Palamós, arran d’un recurs presentat pel municipi de Palafrugell, l’any 2009 la Generalitat de Catalunya acordà dividir l’arxipèlag entre els dos municipis, divisió ratificada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya…

Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la campanya de Màlaga…

Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…

Antigament desembocava al bell mig de Palamós, però les freqüents inundacions portaren el 1924 a desviar parcialment el riu a prop de la Torre Mirona, per tal que desemboqués a la platja de Castell, i a condicionar un nou llit fluvial per a recollir les aigües de la dreta del curs, que desemboca a la platja d'Es Monestri Sant Antoni de Calonge

Net de  Josep Trueta i Raspall  i germà del lingüista i polític Antoni Strubell , es graduà en psicologia i fisiologia a la Universitat d’Oxford i en psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Feu recerca en temes relacionats amb el bilingüisme escolar i familiar, i en polítiques i planificació lingüístiques Fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya 1980, director de l’Institut de Sociolingüística Catalana, secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual era membre des del 2005, membre del consell d’administració, i després…

Llicenciada en art Destacà per la seva voluntat experimental i per les investigacions en el camp audiovisual Fou instigadora del moviment poètic català actual, sovint al costat de Carles Hac Mor o d’altres collaboradors La seva obra, ja sigui en forma de poema, performance , o audiovisual, és juganera amb el llenguatge i transgressora amb la forma Publicà els poemaris i videopoemes, entre d’altres,  Els àngels soterrats 1990, Darrere les tanques 2000, Trenca-sons 2002, Éssera ponent 2005, Salflorvatge 2006, Aürt 2009, Eixida al sostre 2009, Infinitius 2017, Desintegrar-se 2019, premi de…

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, etc de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès

Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias , inèdites El…

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la CNT…