Resultats de la cerca

En el cas de telescopis i de cambres fotogràfiques, té molt d’interès l’anomenada obertura relativa , que és definida com el quoficient d / f entre el diàmetre d de la pupilla d’entrada i la distància focal f En el cas dels microscopis i, en general, quan l’objecte és situat a distància finita, hom utilitza l’anomenada obertura numèrica microscopi

Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1789 Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis 1810 i magistrat a l’audiència de Mallorca 1821 i de Barcelona 1838 Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada , i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona 1838

Catedràtic de dret penal, escriví múltiples obres i articles jurídics i polítics Diputat democratacristià per Bari des del 1946, ocupà diversos càrrecs ministerials des del 1955 Secretari general de la democràcia cristiana 1959, primer ministre 1963-68 i 1974-76 i president del partit democratacristià 1976-78, pertangué al sector esquerrà moderat del partit i propugnà l' apertura a sinistra L’any 1978 fou segrestat i assassinat per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse

En les eleccions del 1946 obtingué el 35,2% dels vots, es pronuncià per la república i formà un govern de coalició que incloïa també els comunistes Amb el triomf i la majoria absoluta, el 1948, governà, sota la presidència, primer, d' Alcide De Gasperi i, després, d’altres democratacristians, fins el 1962 amb diferents coalicions, i dugué a terme una important reforma agrària que posà fi al latifundisme Sota la inspiració d' Amintore Fanfani inicià llavors l' apertura a sinistra , amb un govern de centreesquerra en coalició amb els socialistes, que durà fins a la crisi econòmica…

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…

Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a…

Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró , estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu…

Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué per mestres Manuel Milà i Fontanals i Francesc Xavier Llorens i Barba A mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i, el 1888, en dret  El 1878 començà a donar classes a la Universitat de…

La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…