Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
Louis-Gabriel Suchet
Història
Militar
Militar francès.
Fill d’un comerciant, l’any 1791 ingressà a la Garde Nationale i més tard a l’exèrcit Es destacà al setge de Toló 1793, a la batalla de Neumark, on fou ferit 1797, i a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria victòries d’Austerlitz, Jena, etc Napoleó li atorgà el títol de comte 1808 i li confià el comandament del cinquè cos d’exèrcit de la península Ibèrica, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa l’any següent fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Aragó i virtual autòcrata d’aquesta zona, pràcticament independent del govern del rei Josep Bonaparte…
Arthur Colley Wellesley
Història
Militar
Política
Militar i polític britànic, fill del primer comte de Mornington.
És més conegut com a duc de Wellington, títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a la Gran Bretanya, i fou diputat 1806 i secretari del virrei d’Irlanda 1807-08 Passà a…
Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia
Periodisme
Diari liberal, publicat a València del març del 1822 al juny del 1823 (423 números), sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l’absolutisme.
Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava una llàntia voltada per la llegenda " Da vida y esperanza” A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre
milícia
Història
Militar
Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior a la de l’exèrcit (exèrcit; host).
Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així com l’…
carbonarisme
Història
Moviment d’ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del segle XIX, durant la dominació napoleònica.
El nom deriva dels carbonari ‘carboners’ i emprà símbols d’aquest ofici Els emblemes eren la creu, la gorra frígia i el punyal Els membres, que s’anomenaven bons cosins entre ells, es dividien en mestres i aprenents i s’agrupaven en vendes dirigides per una venda alta o consell suprem Els carbonaris s’oposaven a l’absolutisme i demanaven una constitució esdevingueren partidaris de la república i de determinades reformes socials llei agrària El moviment estigué inicialment lligat amb els oficials francesos republicans hostils a l’evolució monàrquica de Bonaparte la primera venda…
Rákóczy
© Fototeca.cat
Llinatge de la noblesa hongaresa, establert al comtat de Zemplén i important en la història de Transsilvània, on donà una dinastia de prínceps o voivodes (segles XVI-XVIII).
Entre altres membres, cal fer esment de Segimon II de Transsilvània 1544-1608, príncep des del 1607, en què succeí el príncep Esteve II, del llinatge dels Bocskay, i abdicà el 1608 a favor de Gabriel Báthory El seu fill Jordi II de Transsilvània 1593-1648, príncep del 1630 al 1648, continuà amb la política protestant i antiaustríaca del seu predecessor, s’alià amb França i Suècia, atacà Hongria i obtingué de l’emperador Ferran III, per la pau de Linz 1645, el reconeixement de la llibertat de culte protestant a Transsilvània El 1648 intentà, sense èxit, de fer elegir el seu fill Segimon…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
afrancesat | afrancesada
Història
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.
Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…
Josep Preses i Marull
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques 1806-07 en aquest país Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat fou nomenat secretari de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina