Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
absolutisme
Política
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l’absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII No hi ha un cos unificat de doctrina de l’absolutisme Hobbes, el pensador més important d’aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d’un ordre polític per submissió Bossuet fonamentà l’altre corrent important de l’absolutisme en la tradició i en la providència Amb l’accessió del liberalisme,…
absolutisme
Política
Corrent doctrinal que propugna, defensa i justifica aquest tipus de sistema.
despotisme il·lustrat
Història
Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus.
És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer grup cal…
absolutista
Partidari de l’absolutisme.
El Manresano Realista
Periodisme
Periòdic trisetmanal editat a Manresa l’any 1827.
Continuador del diari “El Realista Manresano” 1823 i d’"El Catalán Realista” 1827 Defensà l’absolutisme de Ferran VII i atacà violentament els liberals tingué poca durada
Manifiesto de los Persas
Història
Nom amb què és conegut el document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, que fou presentat a Ferran VII d’Espanya a València (abril del 1814).
El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l’absolutisme
Karel Havliček-Borovský
Literatura
Comunicació
Poeta i publicista txec.
Membre del partit liberal-burgès moderat, es dedicà a la sàtira, especialment contra l’Església i l’absolutisme Fou desterrat al Tirol 1851-55 Escriví Tyroské elegie 1861, Křest svateho Vladimira ‘Crucifixió de sant Vladimir’, 1876 i epigrames contra la monarquia, l’Església i la policia
Giuseppe Alliata
Història
Príncep de Villafranca.
Polític sicilià S'oposà en el parlament a Ferran IV de Nàpols Després d’un exili 1811-12 a l’illa de la Pantelleria fou nomenat president de la cambra dels pars 1820 Participà en la reeixida revolta liberal del 1812 Restablert l’absolutisme 1821, restà al marge de la política
Joan Serrahima
Cristianisme
Carmelità calçat, prior del convent de Barcelona.
Pel setembre de 1822 fou detingut i deportat, com gairebé tots els superiors de cases eclesiàstiques de la ciutat Restablert l’absolutisme, escriví Breve relació de lo que succeí en la proclamació de la Constitució dita per malícia espanyola , que es conserva inèdita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina