Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Esgueva
Riu
Riu de Castella, subafluent del Duero (124 km).
Neix a les Peñas de Cervera, contraforts occidentals de la Serralada Ibèrica Travessa la Meseta septentrional en direcció SW fins a Valladolid, on desguassa al Pisuerga
Petita Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector sud-est del país, en la part alta i central del riu Vístula.
Inclou gran part dels Carpats polonesos, les conques de Sandomierz i Oswiecim i la meseta de la Petita Polònia, que forma la regió de roca calcària del Jura de Cracòvia-Częstochowa Cracòvia és la ciutat principal
Eduardo Hernández Pacheco
Geologia
Prehistòria
Geòleg i prehistoriador.
Professor a la Universitat de Madrid i cap de la secció de geologia i paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales, escriví obres de geologia, principalment sobre els terrenys sedimentaris de la Meseta Canarias 1908 i la Síntesis fisiográfica y geológica de España 1934
plana
Geomorfologia
Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar.
Hom parla, però, en certes circumstàncies, de plana de muntanya Cal no confondre, malgrat una certa similitud, els conceptes de plana, altiplà i meseta Aquest darrer relleu és molt més elevat —més de 400 m en general— i es troba, d’altra banda, limitat per regions perifèriques més baixes per exemple, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir en relació amb la meseta central ibèrica Una plana s’origina per diverses causes erosió, acumulació o aflorament tabular Les planes d’erosió es formen sobre estrats rocallosos de poca duresa atacats per diferents cicles d’…
plataforma estructural
Geomorfologia
Relleu tabular coronat a la part superior per una capa de roca dura.
És característic de les regions d’estructura concordant horitzontal i es forma per erosió i desgast dels materials més tendres de les capes anteriors Cal no confondre'l, però, amb un peneplà com a exemple de plataforma estructural hom pot esmentar els páramos de la Meseta central península Ibèrica, els de la conca parisenca plateaux de Beauce, Brie, Valois i un dels més espectaculars, l’altiplà del Colorado EUA
Évora
Ciutat
Capital del districte d’Évora, Portugal, a l’Alt Alentejo.
Situada a 280 m, als darrers contraforts occidentals de la Meseta, és un centre comercial agrícola blat, oli, carn i manufacturer indústria alimentària, tèxtil i metallúrgica Antiga Ebura , celta, fou la Liberalitas Julia romana, de la qual conserva les restes d’un temple romà basament i setze columnes de granit i capitell de marbre, probablement del s II Important mercat agrícola durant la dominació musulmana, fou reconquerida per Alfons I de Portugal 1165
península Ibèrica
© Fototeca.cat
Península
Península del SW d’Europa, situada entre la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic.
Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…
Celtibèria
Història
Regió antiga de la península Ibèrica on eren establerts els pobles celtibèrics durant la segona meitat del darrer mil·lenni aC.
Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber
oví | ovina
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Economia
Relatiu o pertanyent als ovins, especialment a les ovelles.
La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat i d’obtenir,…
Castella-la Manxa
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a…