Resultats de la cerca
Es mostren 938 resultats
Alexandre de Tralles
Metge bizantí, el més important del seu temps.
Exercí a Roma, on creà escola És autor de Biblíon Therapeutikón en 12 llibres, que resumeix els coneixements de la patologia i la terapèutica fins aleshores Aquesta obra fou traduïda al llatí i a l’àrab
Alexandre de Hales
Cristianisme
Teòleg anglès.
Fou mestre de teologia de la Universitat de París, on Bonaventura seguí els seus cursos El 1231 es féu franciscà Emprà principalment fonts augustinianes, platòniques i neoplatòniques, però fou també dels primers a conèixer tots els escrits aristotèlics Hom li atribueix una Summa universae theologiae que només en part és obra seva
Alexandre d’Afrodísia
Filosofia
Filòsof grec, deixeble d’Hermini i d’Arsitocles de Messina.
Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual
Alexandre Martin Albert
Història
Obrer mecànic francès, revolucionari i seguidor de Blanc.
Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París
Alexandre G. Gilabert
Història
Anarcosindicalista.
Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931 Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya abril del 1932 — maig del 1933 i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell allegant que retenia el segell confederal Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears agost-setembre del 1936 Collaborà posteriorment a Catalunya 1937-38
Alexandre-Théodore Brongniart
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic francès.
Fou deixeble i collaborador d’Ange-Jacques Gabriel Construí el convent caputxí de la Chaussée d’Antin actual Lycée Condorcet l’any 1783, i nombroses mansions parisenques d’estil molt pur És autor, també, dels plans de la borsa de París
Alexandre de Bournonville
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Bournonville, comte d’Hennin i baró de Caumont Fou creat príncep de Bournonville 1658 per Felip IV de Castella Prengué part en la batalla de Nördlingen i fou virrei de Navarra El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp Residí a Sicília 1677 i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya 1678-84, durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, posterior a la pau de Nimega, que aprofità per a construir fortificacions Esclatada novament la guerra 1684, resistí el setge de Girona posat pels francesos
Alexandre-Edmond Becquerel
Física
Físic francès.
Succeí el seu pare Antoine-César Becquerel a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, on es dedicà a l’estudi de la llum El 1842 mostrà la unitat de l’espectre solar i el fotografià per primera vegada A partir del 1857 realitzà treballs sobre la fosforescència i les radiacions infraroges Publicà els resultats dels seus treballs a La lumière, ses causes et ses effets 1869
Alexandre de Beauharnais
Història
Vescomte de Beauharnais, fill de marquès François de Beauharnais, governador de la Martinica i de les Antilles.
Participà en la campanya dels Estats Units Fou diputat als estats generals i president de l’assemblea constituent Comandant de l’exèrcit del Rin 1793, no acceptà el càrrec de ministre de la guerra Fracassà en socórrer Magúncia, i fou guillotinat
Alexandre Louis Empaytaz
Cristianisme
Pastor reformat.
El 1869 un comitè de missions l’envià a Barcelona per atendre-hi els protestants de parla francesa Contribuí a l’establiment de la Congregació Protestant de Sant Pau i a estendre les seves idees per Monistrol, Miravent i Reus i algunes poblacions del Maresme, com Premià, Canet i Vilassar Juntament amb el missioner Payne, els germans de Plymouth i el metodista Robert Simpson, el 1879 fundà a Barcelona un hospital evangèlic, que el 1893 esdevingué el conegut com a Hospital de les Colònies Estrangeres El 1907 tornà a Ginebra, on tingué cura de la infermeria Butini