Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Castell de Salses
![](/sites/default/files/media/FOTO3/castell_de_Salses.jpg)
Aspecte del castell de Salses
Wolfgang Jung (CC BY-ND 2.0)
Castell
Castell situat al nord de la vila de Salses (Rosselló), al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga villa romana i d’un primitiu castell del segle XII.
Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de Carles V, que esdevingué un…
comtat de Rosselló
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner242.jpg)
comtat de Rosselló
Geografia històrica
Territori regit per un comte, centrat en l’antiga ciutat iberoromana de Ruscino.
Té l’origen en l’antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l’antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir Després de quaranta anys d’ocupació musulmana 721-60, la conquesta carolíngia —que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759— restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d’Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino Els comtes de Rosselló Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum…
comtat d’Empúries
![](/sites/default/files/media/FOTO/Empúries_comtat.jpg)
Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a…
Vingrau
Vingrau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Llenguadoc (pas de la Vaca, damunt el Verdoble, 225 m alt; serra d’en Moixet, 313 m; la Garriga; pic de Ginebre, 428 m; coll d’en Carrera), estès al sector més oriental de les Corberes, als dos vessants, oriental i occidental, de la serra de Vingrau (553 m alt), massa calcària, que el pas de l’Escala, al S, separa de la serra d’Espirà, la qual, juntament amb la serra de Talteüll, forma el límit meridional del terme.
La vall que s’obre a ponent de la serra de Vingrau i del pas de l’Escala, drenada pel torrent de la Millera o de Casanova, afluent, per l’esquerra, del Verdoble, forma part de la depressió de Vingrau i Talteüll la vall de llevant és part de la capçalera de Ròvol, que s’obre pas entre la serra de Talteüll i el serrat de Montpeirós, vers l’Aglí L’agricultura és l’activitat econòmica més important, tot i que la superfície conreada 635 ha no arriba a una cinquena part de la del terme la vinya hi té caràcter de monocultura 623 ha, 617 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat…
vi
![](/sites/default/files/media/FOTO/vi.jpg)
Representació simplificada del procés d’el·laboració del vi blanc i usos principals dels subproductes
© Fototeca.cat
Viticultura
Enologia
Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació del most de raïm.
Les diverses operacions del procés d’elaboració del vi anomenat vinificació són la verema, la barreja de varietats de raïm, la separació de la rapa, l’obtenció del most, les correccions i les manipulacions del most, la fermentació, el trafegament, el premsatge de la part sòlida, la segona fermentació lenta, l’envelliment i l’embotellament Procés d’elaboració del vi La verema és la collita del raïm madur, la composició del qual depèn de la varietat, del clima sempre en zones de temperatura mitjana anual entre 10° i 20°C, del sòl i de l’aigua La barreja de les varietats de raïm és determinada…
Les boscanes decídues al món
L’espai dels boscos caducifolis El bioma de les boscanes decídues no comprèn pas totes les terres temperades potser no és tan fragmentat com altres biomes, però tanmateix queda dividit, a grans trets, en tres extenses bandes, una a cada un dels continents de l’hemisferi boreal, més una cadena de localitzacions al llarg dels Andes meridionals, des del centre de Xile fins al SE de la Terra del Foc Latitudinalment, a l’hemisferi boreal, els seus límits septentrionals són fixats per unes condicions climàtiques més severes, amb una estació freda massa llarga per als planifolis, i al S per àrees de…
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…
català
![](/sites/default/files/media/FOTO/català_dialectes.jpg)
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…
Catalunya
![](/sites/default/files/media/FOTO2/AU009_N1.jpg)
País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i…