Resultats de la cerca

Fou el primer Giovanni Domenico Cassini , el qual fou succeït a l’observatori de París pel seu fill Jacques Cassini París 1677 — Thury, Clarmont 1756, que mesurà l’arc del meridià des de Dunkerque a Perpinyà 1713 El seu fill César François Cassini de Thury París 1714 — Thury 1784 heretà la direcció de l’observatori i inicià els treballs d’aixecament del mapa topogràfic de França, tasca que acabà el seu fill i successor a l’observatori, Jacques Dominique Cassini París 1784 — Thury 1845

Els responsables del telescopi Hubble, que patrocinen les agències NASA i ESA, presentaren al maig del 1999 els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms fixaren la constant de Hubble la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers en 70 km/s per cada megaparsec Això significa que, per a un observador, els objectes situats en un megaparsec semblen allunyar-se a 70 km/s els situats a dos megaparsecs, a 140 km/s, i així successivament D’això es desprèn que el big-bang que creà l’Univers es produí fa…

Fou membre de l’escola científica de Ḥarrān i hi fou un dels principals traductors d’obres astronòmiques gregues Formulà la teoria de la trepidació dels equinoccis tot denunciant els errors existents en les observacions dels astrònoms grecs

Les teories evolucionistes es mouen en aquesta direcció, dins la qual astrònoms contemporanis han arribat també a concebre una constant creació de matèria en l’espai buit per tal d’explicar l’expansió de l’Univers teoria de l’estat estacionari

Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies,…

Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar

A part els seus estudis de teologia i els seus extensos comentaris a l' Apocalipsi de sant Joan, dedicà una bona part del seu temps d’aristòcrata rendista a les investigacions matemàtiques, en les quals excellí pel descobriment de la teoria dels logaritmes i per la confecció de taules que, perfeccionades tot seguit per Briggs amb la introducció de la base 10, facilitaren en gran manera la tasca dels astrònoms coetanis Fou l’autor de Mirifici logarithmorum canonis descriptio , publicada a Edimburg 1614

Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions

Les cultures primitives mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes s III aC, el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt pròxim al que…

Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra…