Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
xarxa cognitiva
Xarxa constituïda per nodes intel·ligents capaços de modificar els seus paràmetres de transmissió i d’operació de manera adaptativa, amb l’objectiu de garantir als usuaris determinats nivells de qualitat de servei.
Les tècniques adaptatives d’aprenentatge es basen en les teories d’aprenentatge machine learning
convergència adaptativa
Ecologia
Fenomen consistent en la presència de morfologies i fisiologies força semblants davant d’ambients també semblants entre espècies sense cap parentiu filogenètic proper.
Les convergències adaptatives de molts grups de plantes serveixen com a criteri per a la classificació dels vegetals amb el mateix rigor i la mateixa fiabilitat que els criteris taxonòmics
ortogènesi
Biologia
Tendència evolutiva de les línies filètiques a seguir camins fixos i predeterminats sense intervenció de l’adaptació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per Haacke 1893, però el seu ús no fou general fins que Eimer l’utilitzà el 1897 El concepte d’ortogènesi varia molt segons els diferents autors Per a uns és una tendència general de tot el procés d’evolució per a uns altres l’ortogènesi descriu alguns casos d’evolució en un sentit molt determinat n'hi ha que l’empren en el sentit que l’evolució és predeterminada per un principi vital vitalisme i, finalment, n'hi ha que veuen en l’ortogènesi l’acció del medi lamarckisme En un altre extrem hi ha la utilització del terme “ortogènesi” en…
comportament
Psicologia
Conjunt de reaccions adaptatives d’un individu en un mitjà i en una unitat de temps determinats.
El terme, íntimament lligat a les teories del conductisme, estrictament només pot ésser emprat per a qualificar les modificacions espaitemps, bandejant els processos no manifestos de naturalesa mental o afectiva
vampir
Zoologia
Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, d’anatomia i fisiologia lligades al seu règim hematòfag.
Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades…
cenogènesi
Biologia
Procés ontogènic a través del qual apareixen en l’individu formacions transitòries causades per modificacions adaptatives que no tenen significació filètica i no es manifesten en l’estat adult.
Els pinsans de les Galápagos
A les Galápagos no hi ha pinsans Però Darwin, en el seu “ Journal of Researches during the Voyage of HMS ‘ Beagle ’” 1845, escrigué “Els altres ocells terrestres pertanyen a un grup singular de pinsans semblants els uns als altres per la configuració del bec, la seva cua curta, la forma del seu cos i el seu plomatge
En considerar aquesta diversitat de conformacions dins d’un petit grup d’ocells tan semblants, podria bé creure’s
que una sola espècie s’ha modificat per tal d’atendre missions distintes” Els “pinsans” de Darwin eren geospizins, un grup de fringíllids pròxim al dels pinsans…
neutralitat
Biologia
Teoria de l’evolució no darwiniana que, encara que admet que les característiques adaptatives dels organismes, amb llurs òrgans, funcions i comportaments són el resultat de la selecció natural que actua sobre les modificacions de l’ADN, considera que una gran part d’aquestes modificacions són degudes a l’atzar, i que la major part de les variants genètiques no són sotmeses al procés de selecció natural.
Segons la teoria de la neutralitat les mutacions recents són en gran part perjudicials, i la selecció natural les elimina o les manté en una baixa freqüència Pel que fa als mutants equivalents des del punt de vista adaptatiu, la neutralitat manté que n'existeixen en molts loci diferents seleccionats enfront dels perjudicials i per tant, que la selecció natural no modifica les freqüències de les mutacions dites neutres
De l’aïllament a la insularitat
Els sistemes aïllats El concepte bàsic d’illa és simple i intuïtiu un fragment de terra envoltat d’aigua per tots costats Però no menys intuïtivament el concepte ha estat aplicat tradicionalment a moltes altres realitats que tenen en comú el fet d’estar separades de les altres realitats equivalents per una altra realitat, en alguna mesura antitètica, que els envolta És així com es pot parlar d’illes de cases envoltades per carrers espai privat enfront d’espai públic, illes de vianants espais sostrets del sistema de circulació viària motoritzada, illes de verdor espais boscats envoltats de…
El poblament humà de l’alta muntanya
L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…