Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Elionor d’Aquitània
Història
Duquessa d’Aquitània, de Gascunya i de Poitiers (1137-69, 1199-1204), reina de França i d’Anglaterra.
Filla de Guillem X d’Aquitània, es casà l’any 1137 amb Lluís VII de França , el qual acompanyà 1147-49 a la segona croada El concili de Beaugency 1152 anullà el matrimoni, i aquell mateix any es casà amb Enric Plantagenet Enric II d'Anglaterra Aliada amb el seu primer marit, ajudà la revolta dels fills del segon contra llur pare, el qual la confinà en presó, on restà quinze anys El 1200 anà a Castella per assistir a les noces de la seva neta Blanca de Castella amb Lluís VIII de França Dona enèrgica i intrigant,…
Jaume IV d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1488-1513), fill de Jaume III.
Bé que havia dirigit la rebellió dels nobles contra el seu pare, en esdevenir rei continuà la tradicional política reial d’oposició a la noblesa Casat amb Margarida, filla d’Enric VII d’Anglaterra, la seva pretensió al tron anglès provocà, en ésser coronat EnricVIII, la tibantor entre ambdós països Aliat amb França, intentà la invasió d’Anglaterra, i fou mort a la batalla de Flodden
Caterina d’Aragó
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, EnricVIIId’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva…
Tudor
![](/sites/default/files/media/FOTO/Tudor.jpg)
fototeca.cat
©
Família gal·lesa que donà una dinastia de reis a Anglaterra.
Els seus orígens són coneguts a partir del s XIII amb Ednyfed Fychan mort el 1246, que vivia a l’illa d’Anglesey, però la fortuna dinàstica de la família fou establerta per Owen Tudor mort el 1461, un aventurer, fill de Marudedd ap Tudor , que es casà amb Caterina de França , vídua d’Enric V d’Anglaterra Perseguit per Humfred, duc de Gloucester, oncle i regent d’Enric VI, jove fill de Caterina, Owen es refugià a Galles en arribar a la majoritat Enric VI fou rehabilitat Durant la guerra de…
Defensor fidei
Història
Títol atorgat pel papa Lleó X (1521) a Enric VIII d’Anglaterra com a recompensa pel fet d’haver combatut Luter en l’opuscle Assertio septem sacramentorum (‘Reafirmació dels set sagraments’).
En produir-se el cisma anglicà 1538, Pau III privà EnricVIII del títol, que continuà essent, però, una prerrogativa de la Corona
Richmond
Història
Títol ducal i comtal anglès.
El ducat de Richmond fou concedit el 1525 pel rei EnricVIIId’Anglaterra al seu fill illegítim Henry Fitz Roy, a la mort sense fills del qual 1536 revertí a la corona Posteriorment fou concedit diverses vegades i revertí sempre a la corona Per darrera vegada fou concedit el 1675 a Charles Lennox mort el 1723, fill illegítim del rei Carles II, i encara el porten els seus descendents agnats, els Gordon-Lennox, també ducs de Gordon El comtat de Richmond fou portat pels comtes de Penthièvre una branca dels ducs de Bretanya després que el comte…
Robert Fayrfax
Música
Compositor anglès.
Fou primer cantor de la capella d’EnricVIIId’Anglaterra i doctor de les universitats d’Oxford i Cambridge Deixà cinc misses a cinc veus i una a quatre, basades en el cantus firmus litúrgic escriví també dos Magnificat, motets i algunes cançons amb text anglès
William Warham
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític anglès.
Sota Enric VII acomplí diverses missions diplomàtiques a Roma, a Flandes, a Escòcia, prop de Maximilià, etc i, en la seva absència, fou nomenat bisbe de Londres 1501 i arquebisbe de Canterbury 1503 Nomenat lord canceller 1504, conservà la seva posició sota EnricVIII, del qual celebrà el matrimoni amb Caterina d’Aragó i la coronació 1509 Fou substituït per Thomas Wolsey 1515 Reconegué el rei com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, bé que féu introduir en la llei de supremacia la clàusula “en tant que ho consent…
comtat de Boulogne
Història
Territori feudal francès, el primer comte del qual sembla que fou Adolf (mort el 933), fill del comte Balduí II de Flandes.
El comtat passà, successivament, als Flandes 1160, als comtes de Dammartin ~ 1180 i als Clermont 1262 Posteriorment en foren posseïdors els comtes d’Alvèrnia, i el 1361 passà als d’Artois, i després als La Tour del 1435 al 1477 fou dels borgonyons, fins que se n'apoderà Lluís XI El 1544 l’ocupà EnricVIIId’Anglaterra, i el 1550 fou incorporat a França
Berenguera I de Castella
Història
Reina de Castella i de Lleó.
Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1197 amb Alfons IX de Lleó, el matrimoni fou anullat, i Berenguera tornà a Castella el 1204 D’aquest casament nasqué el futur Ferran III de Castella i Lleó Mort Enric I de Castella 1217, fou proclamada reina, però traspassà la corona al seu fill Ferran El 1230 morí Alfons IX i Berenguera induí Ferran a reivindicar la successió paterna l’acompanyà a Lleó, on aconseguí la renúncia de les filles d’Alfons IX, hagudes amb Teresa de…