Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Francesc Pallars i Penya-roia
Cristianisme
Cartoixà.
Estudià drets a Salamanca Sacerdot, ingressà primer a l’orde caputxí i el 1626 a la cartoixa de Valldecrist fou vicari de la de Viaceli Baix Segura i prior de la d’Aracristi Horta 1642-45 Deixà inèdites nombroses obres religioses
Francesc Meliton
Astronomia
Astrònom.
Ingressà en l’orde caputxí 1700, i fou professor de teologia a Tolosa Llenguadoc Més tard fou membre de l’acadèmia de Tolosa i de la de ciències de París Publicà tractats de matemàtiques i d’astronomia, com Traité sur les Épactes 1738 i Gregoriana correctio 1743
Lluís de Flandes
Història
Lul·lista caputxí d’origen flamenc.
Exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre els quals el de provincial de València Proselitista de la doctrina de Ramon Llull, el 1737 pronuncià un famós panegíric d’aquest a la catedral de la ciutat de Mallorca, i el 1740 publicà un Tratado y resumen del caos luliano i un Tratado teológico del sistema luliano 1740 Traduí al castellà el Fèlix 1750 de Ramon Llull En les polèmiques lullianes suscitades per Feijoo en les seves Cartas eruditas 1742, inicià dos caputxins, Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca, a escriure una Apología de Lulio , i ell mateix intentà de refutar Feijoo en la seva…
Bernadí de Manlleu
Cristianisme
Religiós caputxí, de cognom Valls.
Fou custodi dels convents del Rosselló 1630 i 1641 Pel maig del 1640 fou ambaixador de la generalitat de Catalunya a Madrid, per a protestar contra els abusos dels allotjaments dels terços reials al Principat Després del Corpus de Sang, el comte d’Olivares li prometé un arranjament pacífic Decidida a Madrid la invasió armada del Principat, Bernadí de Manlleu fou rellevat de les seves funcions Exposà les gestions fetes en un opuscle d’autodefensa, i és interessant la seva correspondència amb els diputats de la generalitat durant les negociacions a Madrid
fort de Caputxins
Història
Un dels forts, el més meridional, que defensava la ciutat de Girona.
Fou construït al s XVIII a l’extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l’Onyar, davant el Montilivi, a l’antic convent caputxí en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Conestable al s XVII Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça
Antoni de Potau-Moles i Ferreró
Història del dret
Fill del doctor en dret i conseller de la Reial Audiència de Catalunya Jaume de Potau-Moles i Jover.
Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda Felip V el creà el 1702 reial despatx del 1703 marquès de la Floresta marquesat de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià
Lluís Llobet
Astronomia
Cristianisme
Eclesiàstic i astrònom.
Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743
Joan Sans i Balsells
Música
Organista i compositor.
Ingressà en l’orde caputxí i prengué el nom de Robert de la Riba Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Eduardo Zamacois, i a Milà Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue Compongué música religiosa, peces per a orgue, música de cambra i sardanes
Frei Agostinho da Cruz
Literatura
Poeta portuguès.
Caputxí, es retirà com a eremita a la Serra da Arrábida, marc fonamental de la seva obra Hi compongué poemes, lamentant la seva obra anterior de poeta profà i complaent-se en una visió de la natura en què dominen els tons dramàtics, allunyada del panteisme renaixentista i del franciscanisme en què s’havia format La seva obra fou publicada per primera vegada al s XVIII, i fou reeditada el 1918
Josep Rossell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848