Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Agència de Residus de Catalunya
Nova denominació de la Junta de Residus arran de la publicació de la llei 15/2003 de l’estatut de l’empresa pública catalana.
S'ocupa de promoure la minimització i la valoració de residus, fomentar la recollida selectiva, gestionar el rebuig i recuperar espais i sòls degradats o contaminats per antics abocaments incontrolats El president del consell de direcció és el conseller de medi ambient i habitatge Ha publicat un manual de gestió de residus industrials gener del 2000, a més de monografies de divulgació i educació ambiental
afinitat bilològica
Biologia
Semblança existent entre els organismes, per raó de filogènia o d’acció ambiental ( convergència biològica
).
Ramon Martín i Mateo
Educació
Jurista.
Després del seu pas per l’administració pública com a interventor municipal de Ciutadella Menorca, fou funcionari colonial a Santa Isabel de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, i també procurador a Corts 1976-77, càrrec des del qual participà en els debats de la Llei de reforma política Expert en dret local, destacà sobretot per la seva dedicació a la modernització de l’administració pública i també al dret aplicat al medi ambient, les noves tecnologies i el seu impacte urbanístic i territorial, temes sobre els quals fou un dels principals introductors a l’Estat espanyol Rector de les…
radiòmetre espacial avançat d’emissió i reflexió tèrmica
Electrònica i informàtica
Sistema de teledetecció posat en òrbita pel govern dels EUA i el Japó, juntament amb el satèl·lit Terra al desembre del 1999.
Conté 14 bandes de mesura i les seves imatges són utilitzades per a la interpretació geològica i ambiental Obté imatges que cobreixen una àrea de 60 km × 60 km El rang espectral i les característiques de les imatges ASTER les fan adequades per a realitzar estudis d’àmplia diversitat, com per exemple la generació de mapes de temperatura i reflectivitat utilitzant el rang espectral i elevació a partir de les dades de les bandes 3N i 3B
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
termometria
Tecnologia
Tècnica que desenvolupa i utilitza els aparells i mètodes necessaris per tal de mesurar les temperatures dels medis i cossos materials d’una manera objectiva, prescindint de la sensació fisiològica subjectiva.
Els aparells emprats en termometria són el termòmetre, el termoparell, el piròmetre i la termistància amb totes llurs variants Els mètodes, basats en el principi zero de la termodinàmica, a més de consistir en una normativa que garanteix la perfecció de la mesura, tenen com a suport els punts fixos de l’escala internacional pràctica de temperatures termòmetre Tradicionalment hom ha anomenat pirometria la part de la termometria que s’ocupa de la mesura de temperatures elevades respecte a l’ambiental
velat
Pintura
Defecte que pot aparèixer en una superfície acabada de lacar o d’envernissar que consisteix en una disminució de la brillantor i l’aparició d’una eflorescència.
Sembla degut essencialment a l’existència d’unes condicions higromètriques anormals excés d’humitat atmosfèrica o ambiental en el moment de l’aplicació de la laca o el vernís i a una manca d’equilibri del conjunt de dissolvents, que pot modificar la constitució química de l’aglomerant de la laca o del vernís en evaporar-se només els més volàtils a causa d’un descens de la temperatura Hom sol evitar aquest defecte amb la utilització de dissolvents antivelat
habitable
Urbanisme
Dit d’un entorn, especialment una ciutat de grans dimensions, que ofereix als seus habitants un conjunt de condicions afavoridores de la qualitat de vida.
Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l’atenció sanitària, el sistema educatiu, l’oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat El conjunt d’aquestes condicions que fan habitable un entorn s’anomena habitabilitat d’aquest entorn Segons els diversos organismes que fan les valoracions, les ciutats més habitables són australianes, nord-americanes, del nord d’Europa, austríaques i alemanyes
Agència Catalana de l’Aigua
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya fundada el 1998, adscrita al departament de medi ambient i habitatge.
S'ocupa de dictar la política i la gestió en matèria d’aigües dins el marc territorial de Catalunya Es fonamenta en els principis de la directiva marc de l’aigua, que s’inspiren en el principi de la sostenibilitat S'estructura en sis demarcacions Girona, Tordera- Besòs, Llobregat-Foix, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre Duu a terme actuacions de formació seminaris, congressos, etc, de millora de la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, de reducció de riscos i d’educació ambiental
hibernació
Fisiologia
Conjunt de fenòmens biològics provocats per l’hivern en la major part dels homoterms i en alguns poiquiloterms, mamífers i ocells, i que els serveixen per a resistir el medi desfavorable aïllant-los-en.
L’aïllament té lloc en un cau com fa la marmota, en un niu construït pel mateix animal com l’eriçó o abandonat per algun ocell com el liró, en un tronc d’arbre com la salamandra, etc El ritme vital minva, la temperatura corporal és un o dos graus centígrads més alta que l’ambiental, la freqüència cardíaca i la respiratòria són molt febles i l’animal no menja ni es mou i dorm Els mamífers es desperten periòdicament i, després d’un curt període homeotèrmic, reprenen el son
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina