Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
llast genètic
Biologia
Conjunt de gens letals, subletals i productors d’anormalitats en una població.
Pot ésser degut a mutacions desfavorables recurrents, a la segregació d’homozigots d’inferior adaptabilitat en loci en els quals l’heterozigosi és favorable o a la necessitat de substitució d’allels en un medi ambient que varia
abandonament escolar
Educació
Absència definitiva d’un alumne del centre escolar, sense causa justificada, abans d’acabar el període d’ensenyament obligatori.
Sol ésser degut a circumstàncies socials i familiars, i es considera un problema no tant d’accés al sistema educatiu com d’adaptabilitat Pot tenir repercussions en el desenvolupament personal i social dels joves i suposa un risc de marginació i exclusió social, laboral i econòmica El fenomen es coneix també com abandó dels estudis o deserció escolar
direcció empresarial
Economia
Filosofia empresarial moderna que defineix la funció del director i les seves intervencions amb el personal, cercant la manera d’optimar els resultats de convivència i eficàcia.
Implica comandament, procediment i tècniques d’articulació de funcions i activitats Segons aquesta filosofia la direcció s’entén com a procés que busca l’adaptabilitat de l’empresa al moment historicosocial i polític, així com al marc legal vigent controlant els riscs de canvi, tot això amb el propòsit d’obtenir els màxims resultats de les opcions que ofereixi el mercat
adaptació
Psicologia
Conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un individu respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un determinat ambient, modificant-se a si mateix, o bé modificant la realitat segons esquemes propis.
El grau d’adaptabilitat varia segons les disposicions individuals i els factors socials i ètics L’adaptació i les seves dificultats són especialment importants durant els primers anys de la vida del subjecte dins la família i a l’escola, en els quals l’individu estructura bàsicament la seva personalitat i rep, per mitjà de l’educació, els principals elements amb els quals haurà d’afrontar la realitat Segons Jean Piaget, en el nen hi ha dos mecanismes principals d’adaptació, l'assimilació i acomodació
morfologia
Biologia
Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.
La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia
senglar

Porc senglar
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels suids, d’aspecte massís i dimensions variables.
Té el morro truncat, mòbil, ben desenvolupat, i d’una gran sensibilitat tàctil i olfactiva El pelatge és constituït per pèls gruixuts i aspres cerres de color gris clar a negre Les canines formen les defenses, que en els mascles poden arribar fins a 30 cm És de règim omnívor La gestació és de quatre mesos, i les cries neixen pel març o pel maig les ventrades són nombroses, generalment de dotze cries La distribució geogràfica original comprèn tot el continent eurasiàtic, des de la península Ibèrica fins a Indonèsia, on ocupa les zones boscoses, de la taigà al bosc mediterrani És absent dels…
rata

Rata comuna
(CC BY-SA 2.0) Jean-Jacques Boujot
Mastologia
Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, subfamília dels murins, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera).
La rata negra o rata de camp , d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades La rata comuna o rata de claveguera , més grossa arriba a uns 27 cm però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp Ambdues espècies…
Els cànids: guineu i afins
Àrea de distribució mundial dels cànids El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo Canis dingo , espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa Maber, original dels autors Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint…
aerolliscador
Transports
Vehicle terrestre, aquàtic o amfibi, que es manté separat de la superfície sobre la qual es desplaça mitjançant un coixí d’aire produït pel mateix vehicle.
Reduïdes d’aquesta manera les forces de fregament que s’oposen al seu desplaçament, aquest és aconseguit normalment amb hèlixs aèries, bé que han estat emprades altres formes com la propulsió a reacció turboreactors o raigs d’aire a baixa pressió, hèlixs marines i rodes o motors elèctrics lineals com en el cas de l’aerolliscador guiat o aerotrèn L’aerolliscador té una gran adaptabilitat i esdevé el vehicle amfibi per excellència a causa de la seva facilitat per a desplaçar-se per una superfície que, indistintament i per un mateix aparell, pot ésser sòlida o líquida, i per la seva capacitat…
Cotxa fumada
La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…