Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Boaçà
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alenyà (Rosselló), a mig camí entre aquest poble i Tesà.
Hi havia un castell, esmentat des del 1322, anomenat mas Blan La seva església era dedicada a sant Martí
ballesta
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…
Marratxí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre el Raiguer i es Pla, al límit amb el de Palma.
El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de…
José Jiménez Lozano
Literatura
Escriptor castellà.
Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, en filosofia i lletres per la de Salamanca, i en periodisme per la de Madrid Vinculat professionalment des del 1958 fins a la seva jubilació 1995 al diari El Norte de Castilla , del qual fou collaborador estable des del 1962 i director des del 1992, collaborà també en altres capçaleres espanyoles, com ara ABC o La Razón Assagista i narrador de prestigi, fou un coneixedor profund de Castella i un expert en temes jueus i místics Abordà també temes contemporanis, com ara la Guerra Civil Espanyola La seva obra comprèn tots els gèneres menys…
pretesat | pretesada
Construcció i obres públiques
Dit del formigó que va armat amb barres corrugades, cables antitorsió o bé filferros que hom tesa prèviament o durant la construcció.
aeroport de Son Bonet
Aeronàutica
Aeròdrom de Mallorca, en el terme de Marratxí, al NW des Pont d’Inca i al NE des Pla de Na Tesa.
L’any 1901 l’exèrcit espanyol cedí a l’ajuntament de Palma els terrenys que ocupaven les murades en canvi d’una finca de 32 ha que posseïa dins el terme de Marratxí Afectat al tràfic civil, esdevingué l’aeroport de Mallorca ja abans del 1936 i amb un desenvolupament accelerat en el període 1939-59 Substituït en la darrera data per l’aeroport de Son Sant Joan, ha esdevingut la seu de l’Aeroclub de les Balears El 2008 hi operaven, a part del Real Aeroclub de Mallorca, les escoles de pilots Aerotec i Panamedia, Sloane Helicopters escola d’helicòpters estrangera, Air Experience…
Pere d’Hortafà i de Cruïlles
Història
Cavaller rossellonès, fill de Berenguer d’Hortafà, baró d’Hortafà i de Sant Joan de Pladecorts, i d’Elisabet de Saportella, senyora de Tesà.
El 1424 obtingué d’Alfons el Magnànim la castellania d’Òpol El 1425 participà en l’expedició de Nàpols El 1462 fou un dels defensors de la Força de Girona contra l’exèrcit de la generalitat El 1463, però, Joan II li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill
sa Creu Vermella
Raval
Raval de Palma, Mallorca, a l’E del centre urbà, a l’entroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu as Pla de Na Tesa.
corda
Corda feta de cànem, crin, tripa, etc, que hom col·loca ben tesa entre els dos extrems de la ballesta o de l’arc de tirar sagetes i serveix per a parar l’arma.
vīnā
Música
Instrument de cordes pinçades, clàssic de l’Índia, consistent en un bambú buit coronat d’una vintena de cèrcols de fusta sobre els quals hom tesa quatre cordes de coure i d’acer, afinades a tònica, quinta, octava i quarta; unes tres altres cordes laterals, afinades a tònica i a octava, serveixen per a l’acompanyament.
A banda i banda del tub hi ha dues carbasses de ressonància El mot vīnā fou aplicat antigament a altres menes d’instruments de corda