Resultats de la cerca

Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent

A partir del número nou, Just Calveyrach en fou el director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de '' les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane ' Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera Tingué polèmiques, per això, amb L’Indépendant Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació

Fundador del Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director 1840 És autor d' Histoire naturelle du département des Pyrénées-Orientales 1864, inventari de les seves observacions sobre animals i plantes, en la qual el nom vulgar català acompanyava el nom científic, i, entre altres treballs, d' Observations sur les insectes nuisibles aux oliviers dans le département des Pyrénées-Orientales 1858 Herboritzà per la Catalunya septentrional, a banda i banda de l’Albera

Es doctorà en dret per la Universitat de Tolosa 1958 amb l’estudi  Angelets et miquelets Contribution à l’histoire de la gabelle en Roussillon i fou president de la Cambra de Notaris del departament dels Pirineus Orientals 1979-1980 i 1982-1984 i alcalde de l’Albera del 1971 fins a la mort A més de la tesi doctoral, també publicà els articles Miquelets et Angelets 2006 i Le Gouverneur Général Reste de Roca 1879-1976 2008

Es donà a conèixer l’any 1969 i, a partir del 1970, formà part del Grup Guillem de Cabestany, amb el qual cantà a la major part de pobles de la Catalunya del Nord És l’exponent més valuós de la cançó catalana aparegut al nord de l’Albera, on ha enregistrat els seus discs Près d’aquest país sóc 1973, amb cançons sobre lletres de Joan Amade i de Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra 1976, amb lletra i música pròpies

Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789 formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera Vallespir Pel maig del 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre's amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló

Els paratges naturals d’interès nacional són espais o elements naturals d’extensió mitjana o reduïda que presenten característiques singulars atès el seu interès científic, paisatgístic i educatiu Hom hi limita la pràctica d’usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles, i tan sols es permeten aquells que són compatibles amb els objectius de protecció Catalunya disposa de dos paratges naturals d’interès nacional, el de la serra de l’Albera, a l’Alt Empordà, i el de l’entorn del monestir de Poblet, a la Conca de Barberà

En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador 1971

Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del s IX fins a la primera meitat del s X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del s XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48

Soci fundador de la Societat Literària d’Amics de l’Home, l’any 1839 fou deportat a les Canàries Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant És autor de diverses obres de caràcter polèmic i anticlerical Fr Fulgencio o sea la vida de un seductor 1840, Un milagro y una mentira vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea 1858 També escriví diversos treballs geogràfics Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, amb una divisió comarcal del Principat, incloent-hi…