Resultats de la cerca

L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can Rovira del Vilar…

El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886 A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament

Fill d’un mercader de Granollers, Jaume Tarafa i Nadal, i de Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui Ordenat diaca el 1524, beneficiat de la catedral de Barcelona 1526, arxiver de la catedral des d’almenys el 1532 i canonge des del 1543 Féu tres viatges a Roma per afers personals i com a procurador del capítol 1540, 1551, 1556 Com a arxiver inicià el 1536 la sèrie Exemplaria o Llibre de memòries que a perpètua memòria deuen ésser conservades i el Speculum de la Pia Almoina o llibres de les rendes d’aquesta institució, en català vers el 1546 escriví un episcopologi de…

Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar Fou capità general de l’armada de mar 1467 i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà i Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona 1490 El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…

Secundà Verntallat durant la guerra contra Joan II a favor de la causa reialista fou present en la defensa de la Força de Girona 1462 Acabada aquesta, des del 1481, es distancià de Verntallat i es decantà cap a una política de violència davant la ineficàcia de la política de compromís de Ferran II Inicià el 1484 la segona guerra remença amb la derrota de la host reial a Mieres 22 de setembre, on havia anat per executar els béns dels remences morosos Gràcies a la victòria i a persuasius arguments demagògics, Sala aconseguí de propagar la insurrecció a la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny,…

A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…

La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada…