Resultats de la cerca

Obrer de formació autodidàctica, formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal En poesia publicà La corona anyal 1924, Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En teatre, Soledats 1917, i estrenà Imma 1950

La iconografia conservada el representa com un home de cos roig amb la cara pintada de blanc, negre i blau a la boca i a la barba, amb una corona blanca i faldilla vermella de cargols Hom li atribuïa les malalties venèries, que ell provocava a qui no observava l’abstinència sexual els dies de la festa anyal

Se li coneixen tres ambaixades, dues a l’Egipte 1263 i 1279 i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d’amistat del 1277 entre la corona catalanoaragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d’or fixat en temps de Jaume I

Es proposava de fomentar la música catalana i de crear una Festa Anyal Catalana de Música, projecte que no reeixí Reuní una secció coral, amb la qual organitzà concerts, i publicà un “Butlletí de la Institució Catalana de Música” 1896-1900 imprès als tallers de “L’Avenç”, entitat que contribuí a sostenir-la, que per la seva actitud moderna i universal pot ésser considerada un precedent de la “Revista Musical Catalana”

En els períodes d’inactivitat parlamentària, la continuïtat funcional és garantida mitjançant la diputació permanent i amb la possibilitat de convocar reunions extraordinàries del ple

La festa gira entorn de l’estendard és anomenada també festa de l’Estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort Pere III de Catalunya-Aragó manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada , ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista

Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es…

Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…

El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades La gruixària de cada parella o ritme és millimètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres Així, establí una cronologia absoluta vàlida per a…

El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…