Resultats de la cerca
Es mostren 434 resultats
Francisco Pradilla y Ortiz
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Francisco_Pradilla.jpg)
Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma
Lluís Barraquer i Bordas
Medicina
Metge.
Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi
Dionisio Ridruejo Jiménez
Història
Literatura
Política
Poeta i polític castellà.
Fou membre destacat de Falange Española, que després abandonà voluntàriament 1942 per la seva evolució política, i fou empresonat diverses vegades Fundà el Partido Social de Acción Democrática 1957, participà en el Congrés de Munic i fou exiliat després durant dos anys Fou un dels fundadors d’Unión Social Demócrata Española 1974 Poèticament pertangué a l’anomenada Generació del 36 i es caracteritzà per un classicisme formal i una inspiració garcilasista Publicà reculls poètics En once años 1950, Hasta la fecha 1962, i en prosa Escrito en España 1962, i pòstumament Casi unas memorias 1976, d’…
Romuald Simó i Costa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà a Montserrat el 1897 i fou ordenat de sacerdot el 1903 Es doctorà en teologia a Roma 1906 i, retornat a Montserrat, fou professor de teologia i filosofia, censor d’ofici del bisbat de Barcelona 1912 i confessor extraordinari del bisbat Fou redactor i després director de la Revista Montserratina Fou prior de Montserrat 1913-17 i després d’El Pueyo Aragó, fins que, el 1918, fou cridat a Roma com a vicerector del Pontificio Ateneo Anselmiano El 1923 era procurador general de la Congregació Casinense i el 1924 abat general de la dita Congregació
Eugène Sue
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_FOTOTECA_B000604.jpg)
Eugène Sue
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Marie-Joseph Sue, escriptor francès.
Estudià medicina i fou cirurgià d’un vaixell que participà en la batalla de Navarin 1828 De tornada a París, es dedicà a la literatura, començant per novelles d’aventures, que aviat abandonà pel gènere de costums i la novella històrica Latréaumont 1837, Arthur 1838 i Mathilde ou Mémories d’une jeune femme 1841 Més endavant insistí en la descripció dels ambients baixos de París, i assolí un èxit extraordinari amb Les mystères de Paris 1842-43, èxit que Le juif errant 1844-45 superà És autor, també, de Les sept péchés capitaux 1847-49, Le diable médecin 1855-57, etc
New Deal
Història
Expressió, que hom acostuma a traduir per ‘Nova Oportunitat’, utilitzada per Franklin D.Roosevelt com a senyera política en les eleccions presidencials nord-americanes del 1932, les primeres després de la gran depressió econòmica del 1929.
Guanyada l’elecció, hom donà el mateix nom a una sèrie de lleis federals amb les quals hom aconseguia que el sistema econòmic nord-americà, fins aleshores regit exclusivament per les lleis de l’oferta i la demanda, fos fortament intervingut pel govern federal El programa del New Deal, molt ampli, comprèn des de solucions d’urgència —com l' Emergency Banking Relier Act , amb la qual en pocs dies era apuntalat el sistema bancari— fins a empreses tan a llarg terme com el Tennessee Valley Authority Act TVA, un extraordinari projecte agrícola i industrial que encara no és enllestit…
emancipació
Dret civil
Estat civil de la persona, intermedi entre la majoritat i la minoritat, caracteritzat per l’extinció de la pàtria potestat i l’atorgament al menor d’edat d’una capacitat d’obrar semblant a la que gaudeix el major d’edat.
En el dret espanyol, el menor d’edat pot adquirir l’estat civil d’emancipat per matrimoni mentre hom tingui la capacitat legal per a casar-se o bé, si hom té més de setze anys, per concessió paterna o per decisió judicial El menor d’edat emancipat pot regir la seva persona i els seus béns, però li cal el complement de capacitat, consistent en el consentiment del pare, de la mare o del curador, per a disposar dels béns immobles, per a prendre diners a títol de préstec o per a disposar d’establiments mercantils o industrials o objectes d’extraordinari valor
Delmir de Caralt i Puig
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Nebot de Josep de Caralt i Sala Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Repórter mecánico 1933, Memmortigo 1934 Promogué revistes especialitzades “Cinema Amateur” i “Otro Cine” Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació a Barcelona de la Unió Internacional del Cinema Amateur UNICA Reuní una important biblioteca del cinema que consta actualment de més de dotze mil volums i és propietat de la Fundació Mediterrània, però amb un conveni de dipòsit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1987 rebé el Premi Extraordinari…
Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna
Història
Príncep de Montalbano, segon duc de Ferrandina, cinquè marquès de Vilafranca do Bierzo i conestable de Castella, fill de García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio i de Victoria Colonna.
Heretà el marquesat de Vilafranca en morir el seu pare 1578 El 1595 ocupà l’almirallat de les galeres de Nàpols, i més tard l’almirallat de les galeres de la corona castellana Fou ambaixador extraordinari de Felip III a la cort d’Enric IV de França 1608, i exercí com a governador de Milanesat 1616 aleshores derrotà Carles Manuel de Savoia a Apertola, ocupà Vicelli i altres places i finalment obligà Carles Manuel a signar la pau de Pavia 1617 Fidel a la política del duc d’Osuna i del marquès de Bedmar, restà implicat en l’anomenada conspiració de Venècia, motiu pel qual perdé el…
islandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental, parlada per la totalitat dels habitants d’Islàndia (unes 280.000 persones a mitjan anys noranta) i als EUA i el Canadà (uns 12.000).
L’islandès actual és tan pròxim al de l’època medieval feta abstracció d’alguns canvis fonètics que, iniciats vers el segle XII, no foren completats fins al XVIII que un infant pot llegir sense dificultats insuperables les velles sagues Les diferències dialectals, d’altra banda, són lleugeres i escasses, principalment d’índole fonètica, entre els parlars del sud i els del nord Lèxicament, la llengua és d’un purisme extraordinari, fruit de la reacció iniciada a la primeria del segle XIX per bandejar els nombrosos barbarismes que s’hi havien infiltrat L’alfabet llatí hi és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina