Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit…
adopció
Ramaderia
Zoologia
Alletament d’un lletó que no és propi.
Els ramaders de bestiar boví de llet i de carn solen comprar vedells xurmers a fi que cada vaca en criï dos, un de propi i un d’adoptat
adopció internacional
Sociologia
Adopció en què els adoptants (o adoptant) i l’adoptat tenen la seva residència habitual en estats diferents.
Iniciada els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial per part de famílies nord-americanes que acollien orfes de guerra europeus, l’adopció internacional continuà després amb els conflictes bèllics de la guerra freda Les grans desigualtats socioeconòmiques i les creixents facilitats d’accés i comunicació l’han convertit en un fenomen mundial, amb un flux de menors que va dels països pobres on s’inclouen, des dels anys noranta, els estats de l’antic bloc soviètic als països rics Les adopcions internacionals constitueixen, juntament amb la immigració, una compensació a la…
adopció plena
Adopció en la qual l’adoptat trenca tot lligam amb la família biològica i pren els cognoms de o dels adoptants.
En la successió ocupa el mateix lloc que els fills biològics A Catalunya, la compilació del 1960 accepta la legislació del codi civil excepte el que fa referència als drets successoris de l’adopció plena que es regeixen per les disposicions de la Compilació En dret canònic, el parentiu originat per l’adopció és un impediment per al matrimoni en els països on la legislació vigent considera també com a impediment aquest parentiu
adopció simple
Adopció en la qual l’adoptat conserva un cert lligam amb la família biològica.
Excepte pacte en contrari, també en conserva els cognoms no té drets legitimaris ni pot influir en les legítimes, ocupant en la successió intestada el lloc després del conjuge vidu, amb exclusió dels collaterals
Institut Català d’Acolliment i Adopció
Dret civil català
Organisme adscrit al departament de justícia de la Generalitat que té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya.
S'encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família i, per tant, de promoure l’acolliment simple en família aliena i també l’acolliment preadoptiu Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que solliciten aquests tipus d’acolliment, mitjançant els equips tècnics competents Una vegada seleccionades les famílies acollidores, l’Institut ha de fer-ne el seguiment i donar el suport necessari L’Institut té altres atribucions, com són la formalizació de convenis de collaboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació de les…
adopcionisme
Cristianisme
Doctrina que ensenya que Jesucrist, com a home, és fill de Déu només per adopció.
Els precedents de la doctrina es troben ja en Teodot a Roma cap al 190 i en els monarquians Pau de Samòsata s III afirmà que el Verb només influïa damunt Jesucrist, dins el qual habitava com en un temple Arri s IV inclogué dins l’adopció el mateix Verb Segons Marcel d’Ancira ~300-~374 el Verb serà veritable fill de Déu a la fi dels temps Idees semblants es retroben en Teodor de Mopsuèstia, Nestori i l’escola d’Antioquia L’adopcionisme aparegué a la península Ibèrica per obra d'Elipand de Toledo, al s VIII, que polemitzà amb el Beat de Liébana El bisbe Fèlix d’Urgell s’hi adherí i…
dada biogenètica
Dret civil català
Dada que garanteix la possibilitat de conèixer la relació de parentiu que existeix entre el fill i els pares biològics en cas d’adopció.
Les dades biogenètiques poden ser sollicitades per la persona que és adoptada, i sempre s’han de demanar en interès de la seva salut En cas que l’adoptat sigui menor d’edat, els adoptants poden sollicitar les dades biogenètiques dels pares d’aquell Però tota aquesta informació pot no ser facilitada atès el deure de reserva de les actuacions, en el sentit que les persones que intervenen en la constitució d’una adopció tenen l’obligació de guardar el secret de la informació que obtinguin
acolliment
Dret civil català
Institució de protecció dels menors desemparats en la qual l’acolliment pot ser simple i preadoptiu, segons la Llei catalana 37/1991 sobre mesures de protecció de menors desemparats i l’adopció.
L' acolliment simple és instituït principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament futur en la família d’origen, mentre que l' acolliment preadoptiu és un pas previ a un període de prova per a l’adopció Segons l’esmentada llei es considera que el menor és desemparat quan manquen les persones a les quals per llei correspon d’exercir les funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per a exercir-les o en situació d’exercir-les amb greu perill per al menor Així mateix, es considera que el menor és desemparat quan s’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina