Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
deontologia pedagògica
Educació
Estudi i regulació dels deures i responsabilitats ètiques i morals dels professionals de l’educació en relació amb el desenvolupament de les seves funcions pedagògiques.
A més dels codis deontològics propis dels collegis professionals, Catalunya té el document de Compromís ètic del professorat, acordat a Vic, el 28 de maig de 2011, per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya Altres textos són el Codi Deontològic del Collegi de Pedagogs de Catalunya 2006, el dels educadors socials 2004 i el de la professió docent 2010 Els dos últims, aprovats per la totalitat dels collegis oficials estatals respectius El codi de la professió docent recull els compromisos i deures en relació amb l’alumnat, les famílies, la institució, els…
certificat d’adaptació pedagògica
Educació
Títol que avala la capacitat pedagògica dels llicenciats per a exercir de professors d’ensenyament mitjà i superior.
S'obté a partir de la realització d’un curs concentrat en el qual els llicenciats universitaris, o estudiants de darrer curs de carrera, reben coneixements pedagògics bàsics per tal de vehicular els continguts de cada matèria mitjançant un conjunt de classes teòriques i un període de pràctiques en centres d’ensenyament mitjà
Certificat d’Aptitud Pedagògica
Pedagogia
Títol que acreditava la formació en un curs de formació inicial psicopedagògica i didàctica per a llicenciats i diplomats, i que constituïa un requisit per a exercir la docència en l’ensenyament secundari.
Nasqué a l’empara de la Llei General d’Educació 1970 N’eren exclosos els llicenciats en pedagogia i psicopedagogia o titulació equivalent que inclogués formació didàctica El curs 2009-10, amb l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior EEES previst en el procés de Bolonya , el CAP fou substituït pel màster de Formació del Professorat d'ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes, títol amb objectius semblants i de caràcter també obligatori per a l’exercici de la docència en l’ensenyament secundari
Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Nom amb què es donen a conèixer un conjunt d’associacions, col·lectius i grups de mestres d’arreu de Catalunya que col·laboren per aconseguir, com a objectiu principal comú, una escola pública catalana de qualitat.
Els Moviments de Renovació Pedagògica comprenen, a més de les activitats dels mestres, la participació d’aquelles persones i entitats relacionades amb el camp de l’educació que es proposen una millora de la qualitat de l’ensenyament L’any 1981 se celebrà a Santa Coloma de Gramenet la primera Reunió de Coordinació del Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que encetà un procés de dinamització coordinada d’aquests moviments L’any 1986, en el marc de les Segones Jornades de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya celebrades a Lleida, es…
Escola Normal de la Generalitat de Catalunya
Pedagogia
Institució pedagògica per a la formació de mestres creada el 1931 per la Generalitat de Catalunya.
Incorporava els principis de l’escola activa, i es proposava formar els mestres d’acord amb les demandes d’una societat democràtica i moderna Hom hi aplicà el Pla Professional del Magisteri, primer intent rigorós de relacionar la formació dels mestres amb la Universitat i amb la pràctica docent a l’Escola Primària Organitzà també escoles d’estiu i cursets de perfeccionament per a mestres En fou el primer director Cassià Costal, i hi impartiren classes, entre d’altres, Margarida Comas, Pau Vila i Artur Martorell Clausurada el 1939, el seu esperit perdurà en les iniciatives de renovació …
Consell de Pedagogia
Pedagogia
Organisme cultural creat per la diputació provincial de Barcelona el 1913 per a la investigació pedagògica i l’assessorament sobre temes d’ensenyament en tots els seus graus.
El 1916 rebé el nom de Consell d’Investigació Pedagògica Reorganitzat el 1920, fou dissolt el 1924 Eugeni d’Ors en fou el primer director, amb Alexandre Galí de secretari Organitzà l’Escola Normal de Mestres, impulsà el mètode Montessori, la creació de biblioteques populars, diversos cursos monogràfics i installà la primera biblioteca pública de temes pedagògics als Països Catalans Publicà les revistes Quaderns d’Estudi , i Butlletí dels Mestres i la collecció popular '' Collecció Minerva '
Rufino Blanco y Sánchez
Educació
Pedagog castellà.
Deixeble de Menéndez y Pelayo, fou professor de pedagogia a l’Escuela Superior del Magisterio, director de l’escola pràctica annexa a la normal de Madrid i de la publicació ‘El Magisterio Español’ Collaborà en diverses reformes de l’ensenyament i fou conseller d’instrucció pública 1921-30 Autor, entre d’altres obres, d' Escuelas graduadas 1899, Pedagogía 1912, Bibliografía pedagógica 1907-12 i Bibliografía pedagógica del siglo XX 1932-33
Kurt Jooss
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf alemany.
El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen En les danses per a Perséphone , de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch
constructivisme
Pedagogia
Psicologia
Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada individu.
Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’…
Anna Rubiés i Monjonell
Educació
Mestra.
Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins el 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona Introduí als Països Catalans el mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa Membre del consell de cultura de la Generalitat, collaborà en les escoles d’estiu i altres manifestacions del moviment de renovació pedagògica Les obres La aplicación de los centros de interés en la escuela primaria 1929 i Experiències didàctiques 1933 són un recull de la seva…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina