Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
la Cellera
Barri
Barri de Mieres (Garrotxa), al voltant de l’antiga església de Santa Maria de Romaria.
la Cellera de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la dreta del Ter, límit septentrional del terme fins a la seva confluència amb la riera d’Osor, límit sud-oriental.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Susqueda NW, Amer N, Sant Julià del Llor i Bonmatí E, Osor W, SW i Anglès SE Morfològicament situat entre la muntanya de Sant Gregori 1088 m al SW, el Ter límit septentrional i oriental i la riera d’Osor, ja al curs final límit SE, el terme té dos sectors totalment diferenciats el del NW i W, format pels vessants de la muntanya de Sant Gregori, és muntanyós i boscat, amb predomini d’alzines, castanyers i roures, de característiques i constitució geològica totalment guillerienques el segon, al NE i S, a l’interfluvi del Ter i la riera d’Osor,…
la Cellera d’Amont
Veïnat
Veïnat de poblament disseminat del municipi de Serinyà (Pla de l’Estany), situat al S del cap municipal.
Joaquim Codina i Viñas
Botànica
Botànic.
Biografia Es llicencià en medicina a Barcelona el 1891 i exercí la professió al seu poble nadiu, pels voltants del qual herboritzà En Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca 1908 condensà aquestes recerques botàniques Micòleg expert, organitzà les primeres exposicions de bolets de Catalunya i fou coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya 1930 Publicacions 1908 Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca Impr Dolores Torres Girona 1910 “Un bon bolet " But Inst Cat Hist nat Any VII, núm 3-4 1911 Bolets Calendari del pagès per a l’any…
el Pasteral
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
Santa Maria de Romaria
Església
Església del municipi de Mieres (Garrotxa), sufragània de la parròquia de Sant Pere, al S de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan s XVIII La marededeu de fusta policromada fi del s XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda
el Ter
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
sagrera
Història
Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades.
Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes…
Santiago Noguer i Moré
Medicina
Metge.
Dermatòleg, fou cap del servei de dermatologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i posteriorment del de l’Hospital de la Creu Roja, també de Barcelona President d’honor de l’Associació de Dermatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, presidí l’Institut de Medicina Pràctica de Barcelona Publicà, entre d’altres, Sífilis i mortalitat infantil 1930
Joaquim Matilló i Vila
Arxiu familiar
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic i arquèoleg.
Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a…