Resultats de la cerca

L’obra Constitueix un cant triomfal a la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX Format per quaranta-sis quartetes de versos alexandrins, de rimes encadenades, planes els parells i agudes els senars, és el fruit d’un laboriós procés de redacció iniciat entre el 1874 i el 1875 i reprès el 1883, any en què l’autor l’amplià i esmenà tres vegades, les dues darreres poc abans de la seva publicació Les tres primeres estrofes presenten la ciutat protegida per la muntanya de Montjuïc, identificada amb Alcides Hèrcules, el mític fundador de Bàrcino segons una llegenda…

La posició central de la A fa referència a l’"ens en tant que ens” i al fet que el conjunt de les dignitats, per tal com són atributs essencials de Déu, són convertibles en la divinitat lullisme

La A majúscula llatina prové de l’alfabet grec, probablement a través de l’etrusc La A grega deriva, com a signe gràfic, de la primera lletra de l’alfabet fenici 'lp que significa ‘cap de brau’, equivalent a l' àlef hebreu La A llatina ha sofert evolucions importants escriptura L’estructura fonamental consisteix en tres traços el primer, baixant a l’esquerra, prim el segon, baixant a la dreta, gruixut el tercer, horitzontal i prim, al centre La manca del traç horitzontal en l’escriptura capital romana que, en canvi, s’ha conservat a través de les inscripcions monumentals i que…

Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un…

A partir del segle X esdevingué l’equivalent del la modern, sisè grau de l’escala de do La A és utilitzada encara en l’actual notació alemanya i anglosaxona

Usos d’ a Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten L’indret on és o s’esdevé alguna cosa Tenir botiga a la ciutat Viure a València La direcció devers un punt sovint en correlació amb la preposició de Anar a veure una pellícula Els vols diaris a París Anar de Barcelona a Perpinyà El terme final d’un moviment, propi o figurat Arribar al riu Aquest negoci va al desastre En correlació amb de , el terme final d’una distància De banda a banda del carrer 2 Expressa relacions…

Els individus del grup A presenten eritròcits amb aglutinogen A, i plasma amb aglutinina ß anti-B En principi poden rebre sang dels grups A i 0, i poden donar-ne als dels grups A i AB en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada, sobretot perquè existeixen tres subgrups l’A 1 , l’A 2 i l’A 3 , els quals es captenen diferentment A Europa, el 42% de la població té aquest grup sanguini

En aquest horitzó hom distingeix la capa superior A o o constituïda per la fullaraca, l’A o , constituïda per humus cru, i la capa A pròpiament dita