Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
aperitiu
Col·lació que hom pren abans d’un àpat.
aperitiu
Alimentació
Agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor de la millor digestió dels aliments.
Els brous, extrets de carn i de llevats, hidrolitzats de proteïnes, etc, inicien la secreció intestinal a causa de llur contingut en aminoàcids i peptones L’efecte dels aperitius de natura alcohòlica amargants, bitter , vermuts, etc és més aviat causat per factors psíquics que no pas per mecanismes bioquímics autònoms
pastís
El color del pastís abans de tallar-lo
Enologia
Licor aperitiu d’uns 45° alcohòlics, originari de Marsella i típic de Provença, fet amb anís, badiana, regalèssia i altres productes aromàtics.
Hom el consumeix tallant-lo amb unes cinc parts d’aigua fresca, i en resulta una beguda opalina, refrescant i tònica Ha estat industrialitzat sota diferents marques, bé que hom n’elabora moltes formes casolanes És considerat l’aperitiu francès per antonomàsia
cantal
Cantal
Alimentació
Formatge suau, de consistència ferma, generalment de forma cilíndrica, elaborat originàriament a Cantal (Alvèrnia) amb llet de vaca i de contingut mitjà de greix.
És molt apreciat com a postre o aperitiu i per a condimentar sopes
trèvol d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gencianàcies, aquàtica, rizomatosa, de fulles alternes amb tres folíols i amb un pecíol llarg i embeinador, i de flors rosades, disposades en raïms llargament pedunculats.
Habita estanys, torberes i prats molls, a l’Europa humida És emprada com a aperitiu i tònic estomacal
tàpera
Alimentació
Botànica
Poncella de la taperera.
Un cop adobades en vinagre, les tàperes són comestibles i hom les empra com a aperitiu i com a condiment
artemisina
Bioquímica
Principi amarg present en diverses artemísies, com el donzell marí.
Forma cristalls que es fonen a 203°C, solubles en alcohol i en aigua calenta Hom l’empra com a aperitiu
porto
Enologia
Denominació que hom aplica als vins, generalment negres, de les zones compreses entre els rius Douro i Corgo a Portugal.
Són d’un grau alcohòlic elevat 13-20°, puix que hom els afegeix destillat de vi o barreja de most i alcohol Són molt apreciats com a aperitiu
brou
Alimentació
Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris, segons la natura dels quals hom parla de brou vegetal (fet amb hortalisses) o de brou de carn (fet amb carn, ossos, menuts, etc); és comuna la preparació casolana de brous mixts.
El valor calòric del brou és petit 100 cal/litre, puix que ho és el seu residu sec El valor dietètic radica en el seu contingut en peptones i aminoàcids solubles procedents de l’ebullició prolongada té un efecte aperitiu Atès l’elevat contingut en nitrogen dissolt, els brous són emprats en dietes on l’assimilació de nitrogen hagi de fer-se d’una forma planera
bíter
Alimentació
Beguda alcohòlica aromatitzada amb substàncies amargues de diferents tipus (pell de taronja, arrel de genciana i de ruibarbre, senet, càlam, àloe, quinina), a la qual hom afegeix campetx per tal de donar-li un color vermellós.
És obtinguda per maceració, extracció o percolació en una solució hidroalcohòlica, si bé, els últims anys, s’ha comercialitzat amb èxit la mateixa beguda sense alcohol El contingut mitjà d’alcohol és del 4% És presa generalment com a aperitiu, per l’acció estimulant dels seus principis amargants sobre les papilles gustatives Un nombre molt petit de bíters són medicinals, bé que de valor terapèutic molt baix