Resultats de la cerca

Tributària del mite de la primavera, és un joc d’enginy que narra uns amors desiguals, en un hostal del s XVIII, frustrats pel triomf del seny El text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat, en fan l’òpera del Noucentisme català per excellència

Ramon Bonell, Ricard Lamote de Grignon i, més tard, Rafael Ferrer en foren sotsdirectors Celebrà regularment sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí, al Palau de la Música Catalana Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom Mort Toldrà, en fou director interí Rafael Ferrer fins que, el 1967, fou dissolta l’orquestra i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona li atorgà el títol Cobla Ciutat de Barcelona el 1997 Dirigida inicialment per Jordi León amb l’assessorament de Manuel Oltra com a conseller artístic, fou rellevat el 1991 per Concepció Ramió, i dos anys després León tornà a ocupar el càrrec fins el 2007, succeït per Xavier Pagès Des del febrer del 2011, Tomàs Grau és al capdavant de la formació Des dels seus inicis manifestà el seu compromís d’interpretar música de concert per a cobla, tant pel que fa a obres de referència com a peces poc conegudes i composicions de nova creació Al llarg de la seva trajectòria, la…

Vida Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques Bach, Beethoven, Schumann, Brahms i modernes Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca Colòmbia del 1947 al 1950 Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i continuà la seva activitat…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…

Integrants tots ells d’altres grups abans de la seva unió, el 1989 aconseguiren un gran èxit amb el seu primer disc, Sopa de Cabra i, en particular, amb el tema L’Empordà , i el grup es convertí en un dels impulsors del boom del rock català del principi dels anys noranta Enregistrà i cantà la major part dels seus temes en català Conreadors d’un rock clàssic, molt influït per The Rolling Stones i The Beatles, ultra l’esmentat publicaren els discs La roda 1990, Ben endins 1991, Somnis de carrer 1992, Mundo infierno 1993, en castellà, Allucinosi 1994, La nit dels anys 1997, Nou 1998, Dies de…

Vida Fill de Joaquim Nin i Castellanos  i germà de l’escriptora Anaïs Nin S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia 1913-14, estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla , estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes Els anys trenta collaborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar arreu acompanyat de músics…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Vida Influït per l’ambient familiar i per l’escoltisme, estudià música amb MLl Torrà de Gibert, N Carbonell i també amb E Toldrà, de qui, a més, fou secretari Compaginà els estudis musicals amb els de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en història Des del 1983 fou catedràtic d’història de la música en aquesta mateixa universitat, de la qual ja era professor des del 1970 El 1947 cofundà la Coral Sant Jordi , que dirigí fins el 1991 Especialista en direcció coral, professà sobre aquesta matèria en diferents països Mantingué una intensa activitat en el terreny de la…

Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El…