Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
orgue
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…
orguenet
Música
Instrument musical que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre (o un plec de paper o cartó perforat, etc) tancat dins una caixa, generalment en forma de piano.
La seva sonoritat és semblant a la d’un piano, però amb timbres i campanetes incorporats Instrument típic de músics ambulants, adquirí una gran popularitat a Madrid, on era un element important en les verbenas o festes de barri
Obra del Ballet Popular
Música
Institució dedicada a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i la seva música.
Fou fundada a Barcelona el 1950 Inicialment dedicada als esbarts , el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa També atorgà medalles al mèrit sardanista El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí L’òrgan ha estat la publicació Agenda
Josep de Letamendi i de Manjarrés
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura catalana
Música
Metge, filòsof, músic, pintor i poeta.
Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1857 obtingué la càtedra d’anatomia a la Universitat de Barcelona Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics Personalitat polifacètica, s’interessà pels problemes econòmics i culturals del seu temps Estigué vinculat a la Renaixença, i presidí els Jocs Florals del 1872 escriví poemes en català i influí en el wagnerisme de Joaquim Marsillach i Lleonart Era un mestre d’oratòria brillant, i tingué una remarcable influència entre els seus contemporanis…
Orfeó Català de Mèxic
Música
Entitat social, musical i cultural del catalans residents a la ciutat de Mèxic.
Es fundà el 1906, com a continuació del Centre Català, creat el 1905 pel Quintet Jordà-Rocabruna El primer consell directiu fou presidit per Enric Botey Des de l’inici la secció central i més important fou el grup promotor de la massa coral, dirigida per Guillem Ferrer i Calvé tanmateix, encara que menys, l’Orfeó també organitzà altres activitats, sobretot vetllades literàries, conferències, excursions i celebraren les principals festes oficials de Catalunya i Mèxic Durant el període de la revolució Mexicana 1910-1917 promogué dues revistes en català Catalònia 4 de setembre de 1912, de la…
Josep Elies
Música
Compositor i organista.
Vida i obra Fou deixeble de l’escola de Cabanilles cap al 1690 El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i el 1715 organista a perpetuïtat de l’església dels Sants Just i Pastor, també de Barcelona Renuncià a aquest càrrec per exercir-lo al convent de Las Descalzas Reales de Madrid Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se prevere, condició necessària per a exercir Les seves obres per a orgue s’han conservat gràcies al manuscrit del seu deixeble Antoni Català, llicenciat en orgue, amb el títol Música de órgano del Sr Joseph Elias 1717, que comprèn…
Peter Maxwell Davies
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositor, director d’orquestra i pedagog musical anglès.
Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…
,
Lluís Llach i Grande
© Juan Miguel Morales / www.lluisllach.com
Música
Cantautor i compositor.
Trajectòria i obra musical Visqué tota la seva infància a Verges, al Baix Empordà El 1967 passà a formar part d’ Els Setze Jutges i aviat esdevingué una de les figures més populars de la Nova Cançó Des dels inicis, la seva trajectòria ha compaginat el compromís polític en un sentit ampli amb l’expressió de la vivència personal L’any 1968 compongué L’estaca , cançó de lluita contra el règim franquista que amb el temps s’ha estès arreu del món i s’ha convertit en un símbol de la lluita d’alliberament dels pobles Partint de la interpretació de cançons més convencional dels primers…
Jan Pieterszoon Sweelinck
Música
Compositor i organista neerlandès.
Vida Fill de Pieter Swibberszoon, que era organista de l’església de Sant Nicolau d’Amsterdam, adoptà el cognom matern De vegades s’ha especulat amb la possibilitat que anés a estudiar a Venècia amb Gioseffo Zarlino, però aquesta és una dada que no ha pogut ser verificada documentalment Sí que es pot assegurar que es formà amb el seu pare, amb el pastor Jacob Buyck de l’església on aquest exercia i amb el contratenor i instrumentista de vent Jan Willemszoon Lossy a Haarlem Abans del 1580, segurament el 1577, ja era organista a Sant Nicolau, església que amb la conversió de la ciutat al…
,
Ireneu Maria Segarra i Malla
© Monestir de Montserrat
Música
Religió
Compositor, director coral i pedagog.
Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…
,