Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Henry Barraud
Música
Compositor francès.
Deixeble de F Vaubourgoin, P Dukas, G Caussade i L Aubert, fou director a la RTF Autor de l’òpera Numance 1950, de l’òpera còmica La Farce de Maître Pathelin 1938, el ballet L’Astrologue 1948, Le Mystère des Saints Innocents 1947, tres simfonies, etc Publicà Berlioz, La France et la musique occidentale i l’obra didàctica —a partir de les emissions de l’ORTF— Pour comprendre les musiques d’aujourd’hui
nadala
Literatura
Música
Cançó nadalenca.
La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars…
Josep Vicent Bàguena i Soler
Música
Compositor.
Deixeble d’Iturbi, dedicà la seva carrera musical a la composició i a la recerca musicològica, especialment en el camp del folklore Entre les composicions més destacades de la seva producció, que abasta la música orquestral i la simfonicocoral, cal esmentar Simfonia escollida el 1965 per a la collecció d’obres destinades a la biblioteca del conservatori Santa Cecília de Roma, Tres poemes orquestrals , la música per a ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas , i les cantates El mar de las sirenas per a cor i orquestra, sobre un text de Calderón de la Barca, i Iñigo Yáñez Destinada…
,
Jean-François Lesueur
Música
Compositor francès.
Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals…
,