Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Juan Crisóstomo de Arriaga y Balzola
Música
Compositor basc.
A dotze anys realitzà un assaig d’octet Nada y Mucho estrenat l’any 1931 a Palma, Mallorca, un nonet obertura i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a 14 anys, estrenà a Bilbao l’òpera Los esclavos felices text de Llucià Comella L’any 1822 anà a París, on aviat meresqué l’admiració de Cherubini i de Fétis, i on l’any 1824 era ja professor auxiliar de contrapunt del conservatori D’estil essencialment clàssic, ha estat comparat amb Mozart per la seva precocitat i inventiva Les seves obertures tenen un cert aire rossinià És autor, a més, entre d’altres obres, de…
Pasqual Pérez i Gascón
Música
Músic.
Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument…
Johnny Hodges
Música
Nom amb què és conegut el saxofonista i director d’orquestra nord-americà John Hodges.
A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el saxo alt més…
,
Hipòlit Lázaro i Higueras
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Debutà a Olot el 1906 amb Marina , d’Arrieta, i el 1910 es presentà al Teatre Novetats de Barcelona amb La favorita , de Donizetti Els seus estudis foren precaris, per manca de recursos passà a Milà 1910, on perfeccionà els seus coneixements Aviat es destacà, i assolí èxits a Itàlia, al Caire i a Anglaterra Rigoletto , 1912 L’òpera Isabeau el féu decantar cap al repertori verista, especialment de Mascagni, del qual féu les estrenes mundials de Parisina Teatro alla Scala de Milà, 1913 i Il piccolo Marat Roma, 1921, així com de La cena delle beffe 1924, de Giordano Les seves facultats vocals…
Anton Bruckner
© Fototeca.cat
Música
Compositor i organista austríac.
El 1856 obtingué el lloc d’organista a la catedral de Linz, i a la mateixa època començà a estudiar contrapunt a Viena i a compondre les primeres obres d’importància Wagner, per qui sentia una profunda admiració, l’autoritzà 1863 a estrenar a Linz 1868 el final de Die Meistersinger , abans de la seva representació a Munic Aquest mateix 1868 fou nomenat professor del conservatori de Viena, com també organista de la capella imperial, lloc que ocupà fins el 1891, que fou fet doctor honoris causa de la Universitat de Viena, d’on era professor de teoria musical des de l’any 1875…
Albert Pla i Álvarez
© Alberto González Rovira
Música
Cantautor.
Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà Aquí s’acaba el que es…
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor alemany.
A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…
Denis Diderot
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura francesa
Música
Filòsof i polígraf francès.
Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…
,
Cristòfor Taltabull i Balaguer
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositor i pedagog.
Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Munic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…
,
escola d’Arcueil
Música
Nom donat al grup de quatre compositors francesos, Henri Cliquet-Pleyel, Roger Désormière, Henri Sauguet i Maxime Jacob, units per una gran admiració envers llur mestre Erik Satie, del qual reberen una certa influència estètica, especialment la tendència a la simplicitat, quan aquest residia a Arcueil, suburbi de París, els anys vint del segle XX.