Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Associació Wagneriana
© Fototeca.cat
Música
Entitat fundada l’any 1901 per Joaquim Pena, que en fou president, juntament amb Antoni Ribera, Lluís Suñé, Antoni Colomé i d’altres, amb la finalitat d’estudiar i difondre l’obra de Wagner, sense excloure d’altres compositors, per mitjà de publicacions, conferències i audicions.
Edità reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i traduccions de llurs llibrets
Ranieri de Calzabigi
Literatura italiana
Música
Poeta i llibretista italià.
Compongué els llibrets de diverses òperes que, musicats per Gluck, reportaren una gran renovació del gènere melodramàtic Orfeo 1762, Alceste 1766 i Paride ed Elena 1770
Temistocle Solera
Música
Compositor i llibretista italià.
Fou empresari d’òpera a Madrid on fou també llibretista d’EArrieta i a Barcelona, on estrenà l’òpera La hermana de Pelayo 1853 Escriví també els llibrets per a òperes de Verdi Nabucco, Attila , etc
Josep Maria d’Arteaga i Pereira
© Fototeca.cat
Música
Pianista i compositor.
Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, com també romances Traduí a l’italià els llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell
Fidelio
Música
Òpera en tres actes de L. van Beethoven, amb text de J. von Sonnleithner, basat en una obra de J.N. Bouilly.
Fou estrenada el 1805 a Viena amb el títol de Leonore , i fou reformada el 1806 i el 1814 Cant a l’humanitarisme i a l’amor conjugal, Beethoven la volgué oposar a la frivolitat habitual dels llibrets d’òpera Poc apreciada al segle XIX, al segle XX entrà al repertori habitual de tots els teatres d’òpera
Philippe Quinault
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura francesa
Música
Poeta, dramaturg i llibretista francès.
Conreà tots els gèneres, com la comèdia en Les rivales 1653, Le fantôme amoureux 1659 i La mère coquette 1665, però sobretot la tragèdia, com Le feint Alcibiade 1658, Agrippa 1662 i Astrate 1665 A partir del 1672 es dedicà a escriure llibrets d’òpera per al compositor GB Lully, com els d' Alceste 1674, Proserpine 1680, Amadis 1684, Roland 1685 i d’altres
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries
llibret
Música
Text literari d’una òpera o d’un oratori.
Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i LIllica, a més…
Charles-Simon Favart
Música
Teatre
Comediògraf i compositor francès.
Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc
Rolf Liebermann
Música
Compositor suís.
Sorgit del cercle de Hermann Scherchen utilitzà la tècnica dodecatònica amb gran llibertat Les seves obres principals són les òperes Leonore 1952, Penelope 1954 i Die Schule der Frauen ‘L’escola de les dones’, 1955, totes elles sobre llibrets de HStrobel, així com Furioso , per a orquestra 1947, Concerto for Jazzband and Symphony Orchestra , 1954 una mena de Concerto Grosso Treballà a la Ràdio de la Suïssa alemanya el 1957 prengué la direcció de la Ràdio d’Hamburg, el 1959 la de l’Òpera d’Hamburg i del 1973 al 1980 la de l’Òpera de París