Resultats de la cerca

Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez fundador del segell discogràfic Zeleste, Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc La sala tancà definitivament les portes el 5 d’octubre del 2000

Estudià al Conservatori de Màlaga amb MJosé González Debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 1990, i el 1992 cantà El gato montés , de Manuel Penella, amb Plácido Domingo, qui li obrí les portes dels principals escenaris internacionals Amb un repertori centrat en les obres de Verdi i Donizetti, debutà a la Scala de Milà i al Covent Garden de Londres sota la batuta de Riccardo Muti i György Solti Ha estat objecte de diversos reconeixements, com ara el premi al millor intèrpret musical de la ciutat de Màlaga 1995, premi Grammy al millor intèrpret llatí de música clàssica 2001, el Classical…

Estudià al Conservatori de Còrdova, on eren professors el seu pare i un oncle, i després al de Madrid, on es titulà el 1964 Treballà amb Alexis Weissenberg a l’Academia Chigiana de Siena El seu triomf al Concurs Internacional de Leeds, el 1966, li obrí les portes dels escenaris europeus i el convertí en un dels pianistes espanyols més internacionals, destacant sempre per la seva brillant execució i seguretat tècnica Tocà amb grans formacions com la Simfònica de Londres, la Royal Philarmonic, la Filharmònica de Berlín i les orquestres de Nova York, París, Filadèlfia i Cleveland, sota la batuta…

Fou creat a instàncies del Club de Jazz de Terrassa, entitat fundada l’any 1959 com una secció autònoma dins l’associació Amics de les Arts-Joventuts Musicals, i funcionà continuadament entre el 1971 i el 1985 Al llarg de la seva existència desplegà una intensa activitat tant en la divulgació de música de jazz concerts, audició de discs, conferències, pellícules, etc com en la promoció de músics i grups autòctons A més de la incondicional collaboració de músics com Tete Montoliu, Lou Bennet, Ramon Farrau, Josep M Farràs, Pere Ferré, Adrià Font, entre d’altres, han actuat destacats jazzmen La…

El seu primer èxit fou la cantata Hymnus els hereus de la Muntanya Blanca 1873 Els Cants moravis 1876 i les Danses eslaves 1878 i 1886 li obriren les portes del públic anglès el 1884 dirigí a Londres el seu Stabat Mater Fou director del conservatori de Nova York 1892-95, on s’interessà pels ritmes i les melodies populars dels EUA Del 1901 al 1904 dirigí el conservatori de Praga Escriví nou simfonies la Novena , dita del ‘Nou Món’ 1893, ha esdevingut cèlebre, bé que les tres anteriors Sisena , 1880 Setena , 1885 Vuitena , 1889 són igualment remarcables Deixà música de cambra tercets,…

Descobert el 1990 pel baríton Arturo Nieto, es formà al Conservatorio Nacional, i posteriorment amplià estudis a l’Òpera de San Francisco sota la direcció de Joan Sutherland 1998 i a l’Òpera de Pittsburgh L’any següent tingué lloc el seu debut internacional en el paper de Des Grieux de Manon , de Jules Massenet, actuació que li obrí les portes dels grans teatres d’òpera d’arreu del món Han estat especialment celebrades les interpretacions que ha dut a terme amb la soprano russa Anna Nebretko en el paper de Nemorino a L’elisir d’amore , de Donizetti, a la Wiener Staatsoper, i com a Alfredo a…

Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn 1966, George Enesco 1967 i Leeds 1969 li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excellí com una figura de…

Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…

A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de…

Liderats pel cantant Francesc Ribera i Toneu , Titot , els Brams nasqueren al Berguedà al juny del 1990 La formació original la integraven Titot , Toni Romero, August Gendrau, Francesc Xavier Martínez, Josep Maria Gómez, Jordi Castilla i Sílvia Cardona Després d’uns inicis en el circuit comarcal i de festes majors, debutaren amb Amb el rock a la faixa 1992, disc que manifestava la inequívoca vocació independentista del grup Convertits en la punta de llança del rock independentista català, els Brams elaboraren una discografia compromesa en què mai no perderen el to reivindicatiu…