Resultats de la cerca

L’aigua d’aquest riu és derivada, per l’esquerra, per tal de regar els horts del fons de la vall un aqüeducte en forma de pont passa l’aigua per damunt l’Aglí, per tal de regar també la riba dreta Al regadiu són conreats arbres fruiters, però el conreu principal del terme és la vinya, que s’enfila pels costers de les muntanyes Prop del poble hi ha un fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica Vista parcial de les arcades de l’aqüeducte d’Ancinyà © Fototecacat La població es mantingué estable fins mitjan segle XIX 301 h el 1851 i disminuí lleugerament fins al final del segle…

Se situa aigua avall de la vall de la Bolzana, que rep aquí la petita vall afluent del torrent de Faussibre i que es troba encerclada per una sèrie d’elevacions pic d’Estable, 1495 m a ponent puig de los Escaravatets, 1342 m a llevant, cobertes en una bona part de bosc boscos d’en Mala, de Faussibre Hi ha pedreres de feldespat, petites extensions de vinya i nombroses fonts, i a més hi té tradició l’apicultura El poble 500 m d’altitud es troba a l’esquerra de la Bolzana, al voltant de l’església parroquial, dels segles XVII-XVIII, amb un campanar d’espadanya Al veïnat de lo Conilh, vers el N,…

Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…

Se situa a l’extrem septentrional de la vall de Santa Creu, on la Bolzana canvia bruscament la direcció S-N per la W-E a la sortida del congost on s’alça el castell de Puillorenç , en trobar els asprius vessants de les Corberes, en aquest sector dominades pel roc d’en Jolanda 1017 m i el roc Corbatièr, contraforts sud-occidentals del puig de Bugarach Des de les muntanyes que s’alcen a ponent, divisòries amb les aigües de l’Aude serrat de la Besòla, coll de Camperièr, serra Lhonga, baixa el torrent de lo Manhat, afluent a la Bolzana entre Lavanyac i la Pradella Tot el territori és, doncs, molt…

Se situa a la capçalera de la Bolzana, encerclada pel tuc Dormidor 1843 m al SW, la serra d’Escales 1724 m al S i el serrat Naut 1310 m al NE i coberta en una bona part pel bosc estatal de Salvanera pins, faigs, castanyers El poble 780 m d’altitud es troba vora la Bolzana, amb les restes de l’antic castell de Montfort una torre quadrada i del poble primitiu encimbellades damunt el nucli modern És un petit centre d’estiueig El terme comprèn, a més, els antics veïnats de Falgaret i Aussièras

El terme, a ponent del coll de la Batalla, ocupa els vessants meridionals de la serralada divisòria entre les conques de la Tet i de l’Aglí El terme és drenat per la riera de la Craberissa, afluent de la Tet Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges La sequedat de les terres explica el predomini de la vinya 533 ha La població es mantingué relativament estable al segle XIX, sempre per damunt dels 400 h al començament del segle XX continuà l’estabilitat, fins i tot amb tendència a l’augment, però a partir del 1936 començà a minvar, i restà reduïda a 310 h el 1962 i a 262 h el 1975 El poble…

Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del s IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…

Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…

Situació i presentació El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra 1977 m, passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs 2061…