Resultats de la cerca

Construït el 1999, esdevingué aquell mateix any el principal camp de joc des del RCD Mallorca, que havia arribat a un acord amb l’Ajuntament de Palma dos anys abans Això permeté a l’equip deixar l’antic estadi Lluís Sitjar , inaugurat el 1945 Té una capacitat per a 23142 espectadors asseguts i disposa d’una zona de premsa amb una superfície de 1500 m 2 amb capacitat per a 300 periodistes En motiu de patrocinis, el camp també se l’ha conegut amb els noms d’ONO estadi i Iberostar Estadi, però el nom popular és el de la finca de Son Moix, on s’edificà

Tenia una capacitat per a 21200 persones i portava el nom del dirigent esportiu i polític Lluís Sitjar , que presidí el Real Sociedad Alfonso XIII quan passà a anomenar-se Club Deportivo Mallorca, l’any 1931 El 1998 l’equip es traslladà a l’estadi de estadi de Son Moix , de propietat municipal, però fins l’any 2007 el filial Mallorca B continuà fent servir les installacions, que després quedaren abandonades i en desús, tot i que l’estadi continua dempeus fins que fou enderrocat entre els anys 2014 i 2015

Denominació Tot i que l’any 1965, a través d’una consulta convocada entre els socis del club, hom resolgué anomenar-lo oficialment Estadi del Club de Futbol Barcelona , la denominació popular de Camp Nou ha estat sempre, i amb una gran diferència, la més utilitzada Des de la temporada 2001-2002 ha esdevingut el nom oficial, després d’una nova consulta entre els socis Precedents i construcció L’any 1948, arran dels èxits del club a la Lliga, es començà a parlar de la necessitat de construir un camp nou atès que el de les Corts, amb 60000 localitats, s’estava quedant petit El 1950, durant la…

Fundat el 21 d’abril de 1931, fou impulsat per un grup de nedadors del Club Natació Atlètic i del Club Natació Barcelona El primer president fou Adolf Domingo i la primera seu s’establí als Banys Orientals, a la Barceloneta Inicialment tingué poca incidència en les competicions de natació Acabada la Guerra Civil, es refundà i el 1941 el FC Barcelona reclutà els seus nedadors per crear una secció de natació, que durà dos anys El 1943 signà un acord amb l’empresa Baños Populares de Barcelona per a utilitzar una piscina del barri de Gràcia de Barcelona S’hi mantingué fins el 1969, i el 1972 l’…

Es formà al CN Barcelona i s’incorporà al primer equip el 1968 També jugà al CN Barceloneta 1973-74 i a l’Helios de Saragossa 1976-79 Conquerí cinc Campionats d’Espanya 1968-71, 1973 i nou Lligues 1969, 1970-75, 1981, 1983 El 1981 guanyà la Copa d’Europa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món júnior 1970, 1971 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972, quatre Campionats del Món 1973, 1975, 1978, 1982, tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977 i una Copa del Món 1981 Com a jugador es retirà el 1983 Com a entrenador, es feu càrrec dels…

Format al Club Natació Catalunya, s’especialitzà en proves de braça Fou doble campió d’Espanya d’hivern en 100 i 200 m braça 1961, 1962 i campió d’Espanya d’estiu en 200 m braça 1960, 1961 El 1961 establí la primera plusmarca espanyola de 100 m braça, rècord que millorà el 1963, mentre que el 1962 establí el rècord estatal dels 200 m braça Entre el 1961 i el 1963 fou dinou vegades recordista estatal i onze vegades recordista català En l’àmbit internacional participà en el Campionat d’Europa 1962 El 1963 rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu…

Format al Club Natació Manresa, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1976 Centrat en el waterpolo, debutà amb la selecció espanyola absoluta als Campionats d’Europa del 1977 Els Jocs Olímpics de Moscou 1980 foren la seva plataforma de llançament, amb l’equip d’Espanya quart classificat i ell erigit en màxim golejador del torneig Una fita que, al llarg de la seva vida esportiva, assolí en quatre Jocs Olímpics, tres Campionats del Món, cinc Copes FINA i sis Campionats d’Europa El 1981 deixà el CN Manresa i fitxà pel Club Natació Barcelona 1981-84, amb el qual obtingué tres Campionats de…

Acabada la carrera d’arquitectura, s’installà a Banyoles, on participà en la redacció del pla general d’urbanisme banyolí 1983 Feu diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on intervingué en els projectes de les installacions olímpiques de rem Preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, també formà part de l’equip que redactà el Pla Especial del Barri Vell gironí Fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles CECB El 2017, l’Ajuntament de Banyoles li concedí…

Fundat el 1944 i centrat especialment en la natació i el waterpolo, nasqué amb l’objectiu d’ensenyar a nedar als veïns del barri del Poble-sec i del Raval Feu la tasca que fins llavors havien desenvolupat el desaparegut Club Mare Nostrum i el Club Esportiu Mediterrani, que s’havia traslladat al barri de Sants Inicialment, per falta de piscina pròpia, s’entrenava a la piscina municipal de Montjuïc Fou el pioner de tot l’Estat en l’organització de cursets de natació infantil amb caràcter municipal, iniciats l’any 1948 El 1959 l’Ajuntament de Barcelona cedí al club una part de la platja del…

Fundat al juny del 1916, nasqué per iniciativa de Joan Valls Vidal En ordre cronològic és el tercer club de natació català i de tot l’Estat espanyol El primer president fou Pere Mestre i Montserrat El 1918 construí la primera piscina d’aigua dolça de l’Estat espanyol, posteriorment desapareguda, i el 1929, una coberta Fou un dels fundadors de les federacions espanyola 1920 i catalana 1921 de natació Al desembre del 1959, el president Antoni Monés Giner impulsà la secció de natació inaugurant una piscina coberta de 25 m Durant els anys seixanta i setanta fou un club de referència a tot l’Estat…