Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Manuel Andreu Igual
Literatura catalana
Escriptor.
El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que romangué de repertori durant molts anys És autor de Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia 1802 i de Cançó nova en la que es descobreixen les tares de moltes minyones perquè els fadrins estiguin alerta 1828 Fou director del Diario de Barcelona durant la guerra del Francès, i del Teatre de la Santa Creu del 1837 al 1839 Traduí al castellà diverses novelles romàntiques i melodrames francesos, de Ducange i Delavigne, entre d’altres Emprà el pseudònim d' El Solitario de Alella
Rafael Marquina i Angulo
Literatura catalana
Escriptor.
Germà d’Eduard Marquina i Angulo Féu estudis de dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de “La Publicidad” 1906, “La Veu de Catalunya” i d’ “El Imperial” de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí, des del 1908, la revista “Teatralia” Estrenà El darrer miracle 1909, la seva primera estrena a Barcelona i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca Escriví teatre en castellà, i fou traductor al castellà d’obres dramàtiques de Tolstoj, Guimerà, Crehuet i Gual i d’autors com Apelles Mestres, Pous i Pagès i Eugeni d’Ors, del qual traduí La Ben Plantada Publicà la…
Joan Perucho i Gutiérrez
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, narrador, assagista i crític d’art.
Llicenciat en dret, exercí la judicatura A la universitat collaborà a Alerta i Estilo Fou redactor d’ Ariel i crític d’art i collaborador de diversos diaris i revistes com Destino En poesia publicà Sota la sang 1947, Aurora per vosaltres 1951, El mèdium 1954, premi Ciutat de Barcelona, El país de les meravelles 1956, que reuní a Poesia 1947-1973 1978 Posteriorment, influït pel surrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, evolucionà cap a una poesia més nua i esquemàtica Quadern d’Albinyana 1984 i Itineraris d’Orient 1986, Cendres &…
,