Resultats de la cerca

Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid Fou taquígraf del congrés 1846-53 i de diversos diaris de Madrid El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui 1844, Glorias de la taquigrafía Excelencias de la de Martí 1857 i Impresiones de un viaje a Barcelona 1858, recull d’articles publicats abans al Diario Español , de Madrid

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…

Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, collaborà en publicacions d’aquest signe Diari Català , La Tramontana  de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889 i La Veu del Centre Català 1888 i, en 1892-93, a L'Avenç La seva lletra d’ Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en…

El 1921 fundà el club El Cenacle amb el seu germà Fou president de la Unió Francesa per a l’Esperanto Membre de l’Estudiantina de Perpinyà, fou succeïda per la Companyia dels Gais Trobadors, que ell animà Presidí l’Associació Politècnica i del GREC 1960-67, i fou un dels fundadors de l’IREC Autor dels llibrets Regards sur la littérature catalane i Cours d’initiation à la langue catalane 1967 Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana per la Catalunya del Nord L’any 2002 rebé la Creu de Sant Jordi

Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la…

Sacerdot, fou professor de segon ensenyament a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Jubilat el 1908, residí quinze anys a Barcelona, on havia pres part en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 Des del 1895 publicà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales , una pàgina en català amb el títol d’"Una llesca de pa de casa”, on aparegueren els Contes vallespirencs , conjunt de narracions populars, la majoria de tema religiós, que foren aplegats en volum el 1907 a Perpinyà, i el 1914 pel Foment de Pietat, de Barcelona, amb illustracions de JG Junceda Entre la seva obra literària…

Continuador de la tradició familiar, fundà la Banca Ponsa i Valls, que el 1920 feu suspensió de pagaments Formà part del moviment intellectual dels primers anys del segle XX, i publicà els seus primers assaigs periodístics i filològics en revistes com la La Ilustració Catalana o D’ací i d’allà , i com a poeta fou premiat en diferents certàmens dels Jocs Florals L’any 1906 participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana En fer fallida el banc, es dedicà a l’ensenyament i s’adherí a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1929 fou un dels fundadors del diari El…

Gran part de la seva obra literària fou escrita en castellà, com les novelles Oro y escorias 1893, Las metamorfosis de un erudito 1918, El final de una leyenda 1922, Episodios ribereños 1906, etc Fou, això no obstant, el millor representant de les lletres catalanes a Menorca al començament del segle XX Cal destacar Per fer gana 1895, Del cor de la terra i Classes passives 1910, i Poesies 1911 Amb motiu de la crisi econòmica de Menorca del 1911 emigrà a Barcelona, on collaborà a La Vanguardia Participà al Primer Congrés de la Llengua Catalana i fou mantenidor en els jocs florals…

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc , i fou redactor de Joventut Estudià esperanto i n'esdevingué un infatigable propagador des de Joventut , amb articles a La Veu de Catalunya amb el pseudònim Tamen i amb la publicació d’un gran nombre d’obres didàctiques, com Gramàtica catalana de la llengua internacional esperanto 1906 i altres gramàtiques, vocabularis, etc També escriví llibres de contes en esperanto, com La plugisto , i fou collaborador de La Revuo , revista esperantista de…

Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970, Poesia d’Alguer 1970, Guida di Alghero 1971, i edità la Gramàtica algueresa de…