Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i després a Hamburg i Munic Residí a Alemanya i també al Japó Fou professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre La seva obra, majoritàriament escrita en castellà, se centrà en l’assaig de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys Peter Weiss, Poesía y verdad 1968,  Las comunas Alternativa a la familia 1972 i Hermann Hesse y su obra 1977 Escriví poesia Vísperas de San Juan 1978 teatre en català La cançó de les balances 1977,  Violeta 1980 i A les 20h futbol 1980 i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona Guía secreta de Barcelona…

Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà, a imitació explícita de les de Tomás de Iriarte, Dècimes desbaratades 1815, reeditades el 1843 i el 1874, en la línia entre erudita, barroquitzant i popularitzant freqüent al seu temps

Actiu collaborador dels quatre primers generals de la Companyia de Jesús en les tasques de consolidació i expansió de l’orde a Itàlia i als Països Baixos, tornà a Castella el 1574 i es consagrà a l’activitat literària Destacat biògraf d’Ignasi de Loiola, Francesc de Borja i Diego Laínez, conreà també la història eclesiàstica la seva Historia eclesiástica del cisma del reino de Inglaterra , del 1588, gaudí d’una gran popularitat, la teoria política en confrontació amb Maquiavel, l’ascètica Tratado de la tribulación, 1589 i l’hagiografia Flos sanctorum o Libro de las vidas de los santos, 1599

Fou regidor de València en 1820-21 Publicà en plecs solts tres colloquis didacticopolítics sobre la resistència antinapoleònica 1809-13, protagonitzats pel graciós Saro Perrengue i el doctor Cudol, advocat, que l’instrueix Més tard publicà una Colecció de vàries conversacions alusives al nou sistema constitucional 1820, a favor del règim constitucional, diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals L’obra és encapçalada per un pròleg en defensa de l’"idioma valencià" i del seu ús literari Gaudí de gran anomenada i, a la mort de l’autor, els…

Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997,  Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del 1998 és…

Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en castellà…

Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià Fou professor de retòrica a Mataró 1790-95, Solsona 1795-1801, Balaguer 1801-03 i de nou a Mataró 1803, rector dels collegis de Solsona 1804-07 i de Mataró 1807-17 i provincial de l’orde a Catalunya El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1804, on llegí diverses composicions A més de diversos poemes en castellà, és autor de La fama en lo Parnàs, publicat anònim el 1802,…

Es dedicà uns anys a la música, especialment al blues Com a escriptor es donà a conèixer amb el relat La tinta de la immortalitat 1991, premi Recull, i amb els poemes Trilogia del deliri 1993 En aquest gènere ha publicat també A munpare 2009 El conjunt de gran part de la seva narrativa se centra en la geografia física i humana de les terres de l’Ebre, com pot comprovar-se en els relats aplegats a Aigua de València 1993, en els contes de Riu avall 1996 i en novelles com El desert de l’oblit 1993, Llibre de les set xibeques 1997, Anjub 2000, premi Sant Joan, obra que el consolidà com a…

Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…

Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…