Resultats de la cerca

Titular el 1926, fou deixeble de Francesc Galí El financer Jaume Espona el portà a Sant Joan de les Abadesses, on, des del 1928 fins a la seva mort, feu una vintena d’obres Dins un estil tenyit d’italianisme, bastí, amb Pelai Martínez, el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 actual Museu Arqueològic feu també el vestíbul de l’Estació de França, de Barcelona Durant la República fou influït pel racionalisme hom l’ha relacionat amb Terragni S'associà al GATCPAC com a membre numerari el 1931 i com a membre director el 1935 casa Espona del carrer Camp d’En…

Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc

Conegut des del 1691 ja el 1694 era arquitecte del Sant Ofici Dirigí, sobre plans propis o de José Durán, les obres de la Colegiata 1695-1709 de Guadalupe, d’estructura bramantesca A la seva església de la Profesa 1714-20 de Mèxic, sobresurt la complexa ornamentació exterior obres seves són també el sobri convent del Corpus Christi 1724 i el gran edifici de la Inquisició 1733-37, tots dos a Mèxic És una de les grans figures del Barroc americà

Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92…

Fill de Joan Subias i Galter  i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona   ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles…

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un nivell d’…

Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació notarial Ha…

Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de Barcelona…