Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
arilè
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació de dos hidrògens en un hidrocarbur aromàtic.
El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent
alcoholat
Química
Cada una de les sals de fórmula general ROM, obtingudes substituint per un metall l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol.
Els alcoholats dits també alcòxids s’anomenen fent anar seguit el nom de l’anió pel del metall, i l’anió RO — es designa, sigui afegint el sufix - at al nom de l’alcohol o al del radical R, bé afegint el sufix - d al nom del grup alcoxi RO— Així el compost C₂H₅ONa pot anomenar-se etanolat, etilat o etòxid de sodi Els alcoholats són sòlids solubles en els alcohols i, sovint, en altres solvents orgànics Els més coneguts són els alcalins, els alcalinoterris i els de magnesi o d’alumini Els alcoholats són preparats fent reaccionar l’alcohol, bé amb el metall pur o…
dilució seriada
Química
Disminució progressiva de la concentració d’una substància continguda en una sèrie de recipients, de tal manera que la relació entre cada parella de dilucions consecutives es mantingui constant.
Aquest tipus de dilució s’obté partint d’una sèrie de recipients que contenen el mateix volum d’un dissolvent i afegint al primer una quantitat coneguda de la mostra a diluir Un cop convenientment mesclat el contingut d’aquest primer recipient, se n'extreu una part alíquota del mateix volum de mostra afegit, que es passa al segon recipient, i es va repetint l’operació fins a completar la sèrie
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d’un hidrogen cíclic són anomenats…
alicíclic | alicíclica
Química
Dit dels composts orgànics carbocíclics que no pertanyen a la sèrie aromàtica (composts saturats, o amb enllaços dobles olefínics o amb enllaços triples).
Els hidrocarburs alicíclics s’anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l’hidrocarbur alifàtic del mateix nombre de carbonis Els noms de llurs productes de substitució es formen a partir dels noms dels hidrocarburs seguint, en termes generals, les regles aplicables als composts alifàtics Els cicles presents en els composts alicíclics poden tenir un nombre qualsevol de carbonis a partir de 3 Són coneguts cicles de més de 30 carbonis i, en principi, sembla que no hi ha límit a llur dimensió La forma i l’estabilitat d’aquests cicles depenen del nombre de carbonis i de llur…
desnaturalització
Química
Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa hom aconsegueix per modificació de l’estructura de la molècula.
Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’…
emulsió
Química
Dispersió estable d’un líquid (fase dispersa) en un altre de no miscible amb el primer (fase dispersant).
La fase dispersa es presenta en forma de petites gotes esfèriques d’un diàmetre que varia entre les dècimes i les desenes de micròmetre Si el diàmetre de les partícules és inferior a 0,1 μm hom classifica el sistema en la categoria de les dispersions colloidals Sovint una de les fases és aquosa, i l’altra, un oli Hom classifica les emulsions en emulsions d’oli en aigua O/A i emulsions d’aigua en oli A/O Hom prepara les emulsions addicionant gota a gota una fase sobre l’altra, amb agitació o per l’acció d’ultrasons Hom pot trencar les emulsions per addició d’ions polivalents, de càrrega…
mètode de Volhard
Química
Procediment analític volumètric volumetria emprat per a la determinació directa de l’ió argent Ag(I), com també, per anàlisi indirecta, de diversos anions, com ara clorur (Cl-), bromur (Br-) i iodur (I-), introduït per J.Volhard l’any 1874.
Per a l’ió argèntic, l’anàlisi és basada en la valoració d’aquest, dissolt en un medi d’àcid nítric, aproximadament 1 N i a temperatura ambient, amb una solució estàndard de tiocianat amònic NH 4 SCN o potàssic KSCN i emprant com a indicador una solució de nitrat de ferroIII L’addició de la solució de tiocianat produeix inicialment un precipitat de tiocianat d’argent producte de solubilitat K s = 7,1 T × 10- 1 3 Ag + + SCN →AgSCN Quan la reacció s’ha acomplert, un petit excés de tiocianat origina que la solució es torni d’un marró vermellós, a causa de la formació d’un complex amb l’ió…
vulcanització
Química
Tractament al qual és sotmès el cautxú per tal de millorar-ne les propietats.
El cautxú brut té els inconvenients d’esdevenir trencadís amb el fred i bla i enganxós amb la calor La vulcanització, que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura, és efectuada afegint-hi sofre en pols i tractant la mescla en autoclaus a temperatures de l’ordre de 140°C En el tractament, el cautxú, constituït per llargues macromolècules, adquireix, gràcies a les molècules de sofre que les uneixen transversalment, una estructura…