Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Jaume Andreu
Cristianisme
Dominicà.
Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins el 1900 Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila Collaborà al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio Retornat a la península Ibèrica, encara continuà ensenyant a Àvila Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única , que no arribà a ésser publicat
Antoni de Montserrat
Història
Cristianisme
Jesuïta.
El 1556 ingressà ala Companyia de Jesús i, traslladat a Portugal, esdevingué prefecte d’estudis, lector de llatí i vicerector del collegi Sant Antón de Lisboa L’any 1574 fou enviat a la colònia portuguesa de Goa Índia, on es convertí en conseller del gran mogol Akbar, i viatjà amb la cort pels territoris conquerits, els quals descriví detalladament en la seva obra Mongolicae legationis commentarius Juntament amb els seus comentaris, elaborà la primera carta geogràfica de l’Himàlaia, que serví a la primera expedició de missioners europeus que s’establí al Tibet El 1589 inicià una expedició…
Ermemir Quintilià
Cristianisme
Canonge de Vic.
És famós per la seva activa participació 1029-81 al scriptorium de la catedral de Vic Tenia el càrrec de formar els clergues joves i era notari de la catedral Es conserven molts documents redactats per ell, entre els quals la famosa acta de consagració de la catedral de Vic 1038, així com molts manuscrits escrits de la seva mà i sota de la seva ordenació, com el sacramentari del bisbe Oliba, un tractat De poenitentia , atribuït a Isidor de Sevilla 1056, un còdex amb fragments patrístics 1061, un exemplar de la Vita canonica 1064, el Liber Paralipomenon Llegà diversos manuscrits al seu nebot…
Francesc Crusats i Franch
Cristianisme
Missioner claretià.
Ordenat el 1858, predicà a Catalunya i a Segòvia 1861-68 Assassinat durant la revolució de setembre del 1868, és considerat un dels màrtirs de l’anticlericalisme
Guillem Caçador
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que tingueren una gran…
Arnau de Gurb
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1252-84).
Fill del castlà Ramon de Gurb i d’Adelaida de Mont-ral Es formà a la canonja de Vic, al costat de Bernat Calbó Tingué, a més, relació llarga i personal amb Ramon de Penyafort El 1244 era ardiaca de Barcelona Essent bisbe assistí amb el rei Jaume I el Conqueridor al primer concili de Lió, l’acompanyà en l’expedició a Múrcia, i fou ambaixador seu per a negociar amb el rei de França el tractat de Corbeil Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina Defensà el culte de la Immaculada Concepció el 1281 decretà de precepte la festa al bisbat
Guillem Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1561-70).
Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la reforma dels religiosos i…
Josep Maria Baranera i Pasqués
Cristianisme
Canonge de Barcelona.
Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán , Diario de…
Jaume Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1545-61).
Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la fundació…
Pere Alberc i Ferrament
Música
Cristianisme
Compositor i organista, conegut també amb els noms de Pere Alberch i Vila i Pere Albert Vila.
En 1534-36 visqué a València, on es relacionà amb els músics de la cort del duc de Calàbria Organista de la catedral de Barcelona 1558-82, de la qual fou també canonge 1559, formà diverses generacions d’organistes i gaudí d’un renom considerable Amb l’orguener Pere Flamenc restaurà l’orgue de la seu de Barcelona 1538-40 i construí els de Santa Maria del Pi 1540 i de la seu de Vic 1542 La seva obra comprèn dos volums de madrigals sobre texts de Petrarca, Ausiàs Marc, Joan Boscà i altres autors, conservats incomplets Odarum spiritualum liber secundus , 1560, i Odarum quas vulgo madrigales…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina