Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Cèsar Borja
Història
Cristianisme
Cardenal, duc de Valentinois.
Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació del mateix…
Joan de Vera
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino
Lambert Beauduin
Cristianisme
Benedictí i ecumenista belga.
Entrà a l’abadia de Mont-César, a Lovaina, l’any 1906, i fou el creador 1909 del moviment litúrgic pastoral L’any 1925 fundà a Amay un monestir benedictí dedicat a la unió dels cristians, que fou traslladat el 1939 a Chevetogne Fou un dels capdavanters del moviment ecumènic dins l’Església Catòlica
Columba Marmion
Cristianisme
Benedictí irlandès.
Fou prior de Mont-César, a Lovaina 1899, i abat de Maredsous 1909 Els seus escrits Le Christ vie de l’âme , 1918 Le Christ dans ses mystères , 1919 Le Christ idéal du moine , 1922, basats en la teologia tomista i intensament inspirats en la litúrgia, traduïts a moltes llengües també al català, n'han fet un dels grans mestres contemporanis de la vida interior
Gaspar Torrella
Cristianisme
Metge i eclesiàstic.
Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico , que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades 1497, 1521, 1566 Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis 1506
Francesc Galceran de Lloris i de Borja
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro Bisbe electe de Terni 1498, hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna deixat vacant per Cèsar Borja, que retingué fins a la mort El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova Fou, encara 1503, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat
Charles de Martigny
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1475-94) durant l’ocupació francesa del Rosselló.
Fou nomenat pel rei Lluís XI, i fou tramès tres vegades del 1478 al 1480 com a ambaixador a Anglaterra Nomenà i beneí abats per a Arle 1486 i Sant Quirc de Colera 1489, i intentà de sostreure a l’abat de la Grassa el domini sobre vuit esglésies de la seva diòcesi El 1494, l’any següent del retorn del Rosselló a la corona catalanoaragonesa, fou enviat com a bisbe a Castres, on succeí a Cèsar Borja fou ambaixador de Carles VIII de França prop de la cort de Nàpols
Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Cristianisme
Cardenal (1496).
Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís És considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi 1494-98 i arquebisbe de Càpua 1496-98 i de València 1498-1500 A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la conquesta d’…
Ascanio Maria Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya i bisbe…
Beda el Venerable
Historiografia
Literatura anglesa
Cristianisme
Literatura llatina
Monjo i escriptor anglès.
Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…