Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
irenisme
Cristianisme
Actitud conciliadora sostinguda per cristians de diferents confessions per a l’estudi de les qüestions que els separen.
El terme, que aparegué durant les polèmiques doctrinals del s XVII, esdevingué corrent a partir de JAMöhler L’irenisme confluí en l'ecumenisme
Bartomeu Barceló i Tortella
Cristianisme
Prevere, anteriorment missioner paül.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera s’hagué d’exiliar a França Poeta grandiloqüent i fecund, la seva Obra poètica aparegué pòstumament el 1974
sabatisme
Cristianisme
Tendència judaïtzant, pròpia de nombroses sectes postreformades, a tornar a posar en vigor l’observança del sàbat, per un literalisme bíblic.
Sabatistes moravians foren ja combatuts per Luter N'hi hagué també entre els anabaptistes d’Anglaterra 1631 i entre els unitaristes de Transsilvània s XVII Al s XIX aparegué a Anglaterra la secta dels Nous israelites i, a Rússia, els subbotniki ‘homes del dissabte’ Els més coneguts són els adventistes del setè dia adventista
ascètica
Cristianisme
Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.
Com a disciplina autònoma aparegué al s XVII però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes s III En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist , els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loyola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales
canonge magistral
Cristianisme
Canonge d’ofici de les catedrals i col·legiates encarregat de la predicació.
Aquest càrrec aparegué i es féu comú a partir del s XV El concordat del 1851 el féu obligatori, a l’Estat espanyol, a totes les catedrals i collegiates Era elegit per oposició i amb majoria absoluta de vots, i l’elegit havia d’ésser doctor o llincenciat en teologia Hom li posà com a obligació, a més de la predicació, l’ensenyament a través d’una càtedra de teologia o d’oratòria sagrada al seminari
Vicent de Rocamora
Cristianisme
Frare dominicà.
Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos El seu fill, Šelomó, exercí de metge a Amsterdam
Josep Calveras i Santacana
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i erudit.
Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta…
sacerdot obrer
Cristianisme
Prevere catòlic que exerceix l’apostolat participant plenament en el treball i vida dels obrers.
Dependent indirectament de l’apostolat laic anàleg de la JOC 1925 i de l’experiència de sacerdots als camps nazis, sorgí de la consciència que França era país de missió el 1943 aparegué el llibre d’HGodin La France pays de mission i de les institucions Mission de France i Mission de Paris Sota la protecció del cardenal ESuhard, els iniciadors foren M-RLoew es féu descarregador al port de Marsella, el bisbe AAncel de Lió, RVoillaume, HGodin i d’altres L’actuació decidida a favor dels treballadors suscità aviat l’oposició del catolicisme conservador i foren prohibits per Roma 1955…
adiaforista
Cristianisme
Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques, tals com la confirmació, l’extremunció, la missa sense transsubstanciació i la veneració dels sants, com a adiáphora
(‘coses indiferents’).
Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora aparegué…
congregacionalisme
Cristianisme
Sistema protestant d’organització eclesiàstica que presenta l’Església local com a cos de creients independents i autònom regit per l’Escriptura i que té el Crist com a únic cap (és a dir, sense cap autoritat sinodal o episcopal).
Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria de les…