Resultats de la cerca

Les seves obres plantegen dilemes morals La versió cinematogràfica de la seva obra Letjat žuvali ‘Quan les cigonyes se'n van’, 1959, per M Kalatozov, obtingué un gran èxit Adaptà també obres de Dostojevskij i Gončarov al teatre

Impregnat de les grans tradicions del seu país, aportà, amb la seva plàstica indiscutible, valors lírics a l’obra d' Emilio Fernández , de qui fou collaborador habitual Treballà també amb Buñuel Los olvidados, Él, Nazarín, El ángel exterminador , a l’estil auster del qual s’adaptà

Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler

Les primeres projeccions cinematogràfiques foren les de Scheveningen 1896 La indústria productora s’inicià amb els curtmetratges i noticiaris d’Albert i Willy Mullens 1902 La casa Hollandia, a Haarlem ~1908, realitzà pellícules d’argument, dirigides pel fundador, Maurits Bingen Levensschaduwen , ‘Ombres de la vida’, 1917 La producció holandesa però, ha aconseguit destacar només en el documental GRutten fou premiat a Venècia amb Dood water ‘Aigua morta’, 1934 i Bert Haanstra destacà amb Spiegel van Holland ‘Mirall d’Holanda’, 1950 WStaudt adaptà una obra literària holandesa en…

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de Mr Lange 1935…

Llicenciat en ciències econòmiques, estudià també sociologia, grafisme, fotografia i cinema El 1973 fundà el Grup Obert de Disseny amb Joan Reig, Josep Rigol, Enric Cusí i Carles Jover Fruit d’aquesta experiència foren alguns curts 1974-75, un dels quals, Olvidar esas horas 1974, participà en certàmens internacionals El 1976 crearen la productora Imatge Comunicacions, SA IMATCO, SA, per a la qual rodaren Madison 1977, premi Sant Jordi de cinematografia 1978 al millor curt espanyol, i el llargmetratge Serenata a la claror de la lluna 1978, que rebé el primer premi al Festival de Huelva del…

Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra  1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular  Cançó de taverna  d’Apelles Mestres  La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos  1931, amb música de Ramon Ferrés,  L’àliga roja  1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978,…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí per a la…