Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
camp de Sant Cebrià de Rosselló
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja de Sant Cebrià (Rosselló) pel govern francès el mes de febrer de 1939, destinat, com el proper camp d’Argelers
, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya als darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
S'hi concentraren 30 000 homes, molts dels quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, al camp del Barcarès A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys
Ravensbrück
Localitat
Camp de concentració
Localitat del land de Brandenburg, Alemanya, on hi hagué, del 1939 al 1945, un camp de concentració nazi per a dones.
N'hi foren deportades 115000, aproximadament, de totes les nacionalitats Moltes d’aquestes, especialment poloneses, foren utilitzades com a material per a experiències mèdiques
camp de Cotlliure
Camp de concentració
Camp de concentració especial o de càstig disposat el 1939 per les autoritats franceses al castell de Cotlliure (Rosselló), destinat als refugiats de la guerra civil de 1936-39 considerats indisciplinats o perillosos.
Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig
camp d’Argelers
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja d’Argelers (Vallespir) pel govern francès els primers dies de febrer del 1939, destinat a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya els darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons a mitjan febrer hi havia uns 70 000 homes que reberen el tracte de presoners de guerra Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats en gran part al camp del Barcarès Rosselló El 1999 hom erigí a Argelers un monòlit commemoratiu en record de l'exili republicà a l'emplaçament on hi havia l'entrada del camp El 2002 fou fundat a Argelers el Centre d’Interprétation et Documentation sur l’Exil et la Retirada CIDER, que el 2014 fou inclòs en el Memorial del camp d'Argelers, i al febrer del 2015, el…
camp d’Agde
Camp de concentració
Camp de concentració establert el 28 de febrer de 1939 pel govern francès al terme d’Agde (Llenguadoc, Occitània, departament de l’Erau).
Construït per voluntaris republicans espanyols, ocupava una superfície d’unes 30 hectàrees, on hom aixecà unes 250 barraques per a aproximadament 25000 interns Entrà en funcionament la segona quinzena del mes de maig i acollí, d’una banda, militants comunistes bàsicament del PSUC i, de l’altra, refugiats pròxims a la Generalitat de Catalunya Ambdós grups es mantingueren segregats per les desavinences polítiques Conegut informalment com “el camp dels catalans”, la seva creació fou en bona part resultat dels esforços de consellers de la Generalitat de Catalunya a l’exili davant les autoritats…
camp de concentració de Mauthausen

6.000 presoners despullats del camp de concentració de Mauthausen esperant la desinfecció (10 de juliol de 1941)
United States Holocaust Memorial Museum, cortesia de l’Archiv der KZ-Gedenkstaette Mauthausen
Camp de concentració
Camp de concentració nazi situat a la localitat de Mauthausen (Àustria), a uns 20 km de Linz.
El camp de Mauthausen fou anunciat per les SS poc després de l’Anschluss annexió d’Àustria a Alemanya març del 1938 Destinat inicialment a treballs forçats per a opositors al règim nazi i persones pertanyents a collectius qualificats de criminals o asocials, els primers interns, procedents del camp de Dachau, en començaren la construcció el 8 d’agost d’aquest any, des del principi en condicions molt precàries hi sovintejaren la fam, les malalties i els càstigs violents Poc després de començar la Segona Guerra Mundial, el nombre d’interns cresqué ràpidament a causa de l’arribada d’un gran…
camp de Vernet
Camp de concentració
Antic camp de concentració actiu en 1939-44 a Lo Vernet (en francès Le Vernet), al departament d’Arieja, regió d’Occitània.
Fou construït pel govern francès el febrer del 1939, i inicialment serví per a internar-hi soldats republicans que havien combatut en la Guerra Civil Espanyola, especialment soldats de les Brigades Internacionals Després de l’ocupació alemanya i la implantació del règim de Vichy , al maig-juny de 1940, hi foren empresonats també membres de la resistència, opositors als règims de Hitler, de Mussolini i de Pétain, un dels quals, l’escriptor Arthur Koestler 1939-40, en descriví les condicions infrahumanes Definit el 1941 explícitament com a camp de concentració per les autoritats de Vichy, a…
camp del Voló
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la vila del Voló (Rosselló) pel govern francès l’any 1939, destinat a refugiats civils que arribaven al territori de l’Estat francès a la fi de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 procedents de la zona republicana.
Era un camp de pas especialment dedicat a dones, vells i criatures, per a ésser traslladats als municipis que s’havien ofert a fer-se'n càrrec
Club Patinatge Artístic Olot

Patinadores del Club Patinatge Artístic Olot
© ARNAU GIR
Patinatge
Entitat esportiva d’Olot (Garrotxa).
Fundat l’any 1983, nasqué com a secció de patinatge artístic del Club Hoquei d’Olot Disputà la primera prova la temporada 1985-86 El 1993 se n’escindí i prengué la denominació actual Monsita Casadellà en fou una de les principals impulsores Disposa d’equip sènior femení i equips en categories inferiors L’equip de competició participa en campionats d’àmbit català i estatal, així com en competicions internacionals Guanyà el Campionat d’Europa de grups de xou i precisió 2003-07, 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, el Campionat del Món de grups de xou i precisió 2004-07, 2009, 2010,…
,
Club Patí Vic

Celebració dels jugadors del Club Patí Vic després de guanyar la Copa del Rei del 2009
© CLUB PATÍ VIC
Hoquei sobre patins
Patinatge
Entitat esportiva de Vic (Osona) fundada el 1951 i dedicada especialment a l’hoquei sobre patins i al patinatge sobre rodes.
L’any 1954 s’estrenà en la màxima categoria després de guanyar la promoció d’ascens, en un equip on destacà l’internacional Ricard Brasal Tot i això l’equip no es consolidà a primera divisió i els ascensos i descensos foren la tònica durant els vint anys següents Finalment la temporada 1973-74 jugà a la divisió d’honor espanyola, categoria on romangué durant dotze temporades, fins 1984-85 Aquesta participació a la divisió d’honor coincidí amb l’època d’expansió del club Al febrer del 1980 inaugurà el seu pavelló poliesportiu i abandonà el pavelló municipal, que utilitzava des del 1973 La…
,