Resultats de la cerca

Cap de les forces de Tràcia, en ocasió d’haver-se produït a Constantinoble una revolta per la qüestió del trisagi 521, avançà amb l’exèrcit, tres vegades consecutives, fins a les muralles de la ciutat per tal d’enfrontar-se amb l’emperador Anastasi I, defensor del monofisisme Bé que, en realitat, la seva revolta no era promoguda fonamentalment per raons de tipus religiós, fou aclamat com a campió de l’ortodòxia en contra del sobirà heretge

Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en part Publicà…

D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebellió antiimperial de Rio Grande do Sul 1836 El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe Tornà a Itàlia 1848, i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà Durant la república romana, fou diputat i lluità contra els francesos 1849 Refugiat al…

En la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel 1837 Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena aquest any aconseguí el grau de brigadier Amb l’alçament del juliol del 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar Pel març del 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’execució de J…

Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols 1647, exercí el càrrec de virrei de Sicília 1648-51 Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a Barcelona Fou…

Les seves accions militars començaren amb l’aixecament de la Pasqua del 1916, a Dublín Fins a la consecució de la independència 1921, l’IRA fou dirigit políticament per Eamon de Valera i militarment per Michael Collins El 1921, després de signat l’armistici que dividia l’illa en dues parts, una secció de l’IRA, que no acceptava la partició i que reivindicava la línia nacionalista revolucionària de Connolly, s’enfrontà amb els qui defensaven una concepció estrictament nacionalista conservadora Després d’un llarg període d’activitats esporàdiques de tipus guerriller 1939-56, l’IRA reaparegué a…

Atesa la política de no-intervenció dels estats democràtics, els reforços internacionals en l’exèrcit republicà foren el resultat exclusivament de compromisos personals amb la lluita a favor de la República i contra el feixisme Aquesta inhibició sancionada oficialment com a prohibició dels ciutadans d'aquests països a prendre part en el conflicte a partir del 1938 contrasta amb el suport actiu obviant, a més, totes les convencions internacionals al bàndol dels revoltats dels règims feixista italià i nazi alemany, així com també de la dictadura salazarista portuguesa, en forma d’aportacions…

Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…