Resultats de la cerca

De caràcter carnavalesc, es balla als Pirineus, des del Pallars al Vallespir Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol

És formada per un grup d’homes o minyons que van dins una carcassa de cartó en forma de cavall, sense potes, amb un faldellí a manera de gualdrapa i un forat a l’esquena per on la sostenen, de manera que simulen ésser cavalcadors executen diferents danses i moviments coordinats tot assenyalant sovint el ritme amb cascavells, fuets i acompanyats per flabiols i tamborins A l’origen sembla que formaven part d’un entremès de lluita de cavallers cristians contra moros o turcs, i en aquest aspecte combatiu són conservats encara a la Patum de Berga i a la Mata-degolla de Sant Feliu de Pallerols han…

Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada per la manxa…

Tradicionalment el costum ja era molt generalitzat a la fi del segle XVIII, la castanyada era efectuada en família, després de sopar el dia 1 de novembre, vigília del dia de difunts, acompanyada de panellets i vi dolç hom passava el rosari en commemoració dels morts Posteriorment, es traspassà la celebració a la vigília del dia 1 Actualment, se celebra en colles d’amics o en família, i fins i tot se’n fan de populars organitzades per ajuntaments o associacions com a postres es mengen panellets, castanyes i moniatos, acompanyats de vins dolços, rancis o també cava A les poblacions…

La vila commemora la victòria contra els pirates des de l’any immediatament posterior als fets, primerament amb una processó i més tard amb una fira comercial, celebrada el segon diumenge de maig El 1855, Sóller decidí commemorar la gesta amb un simulacre dels fets el dia posterior a Sa Fira, representant el desembarcament dels corsaris Des d’aquest moment, la jornada prengué el nom d’Es Firó La celebració, en què collaboren més de 1500 actors, comença el diumenge a les 11 de la nit, quan els cristians vetllen les armes a la plaça del Mercat, acompanyats d’un bon rom cremat, havaneres,…

Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…

L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus festa…

La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…