Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
joc
Esport general
Jocs
Entreteniment, exercici recreatiu sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants.
Hom distingeix entre jocs a l’aire lliure com el joc de pilota o altres, jocs de saló billar, bitlles, dames, escacs, etc i jocs d’atzar cartes, daus, ruleta, etc A vegades, en molts d’aquests jocs, hom pot arriscar-hi diners o altres valors
trèvols
Jocs
Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels trèvols que duu gravats.
cors
Jocs
Un dels quatre colls de les cartes franceses, que es distingeix pels cors que duen gravats.
diamants
Jocs
Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels diamants que duen gravats.
piques
Jocs
Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix per les piques que duen gravats.
oros
Jocs
Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures que representen monedes d’or.
copes
Jocs
Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de copa que duen gravades.
bastos
Jocs
Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de bastons en forma de clava que duen gravades.
il·lusionisme
Arts de l'espectacle (altres)
Jocs
Art de produir fenòmens que aparentment contradiuen les lleis naturals.
Hom hi utilitza, a més de l’habilitat manual jocs de mans, cartes i material especialment preparat o construït Hom anomena també l’illusionisme màgia blanca L’art i la ciència de mentir per entretenir ha tingut sempre molts d’entusiastes a Catalunya L’agrupació Catalana d’Afeccionats a l’Illusionisme SEI després de la guerra, primera societat màgica a l’Estat espanyol, comptava amb la collaboració de personalitats de tota mena Els illusionistes del Principat més destacats foren Fruitós Canonge 1824-90, popular illusionista i enllustrador al qual el poble atribuïa tota mena de prodigis per…
carta
Jocs
Cadascun dels fulls rectangulars de cartolina amb figures pintades en un dels costats, que formen un conjunt de 48 a 52 elements dividits en quatre sèries o colls
.
Serveixen per a jugar joc de cartes, practicar exercicis de manipulació i illusionisme o per a l’endevinació cartomància També han tingut importància les cartes amb finalitats pedagògiques al s XVIII eren freqüents les allusives a heràldica, llengües mortes, música, literatura, etc o satíriques allusives a personatges públics o mites populars, exaltant les virtuts cíviques durant la Revolució Francesa, etc Hom atribueix l’origen de les cartes a l’Extrem Orient Índia i Xina, i llur introducció a Europa als àrabs i als croats els primers testimonis són del s XIV i reberen el nom àrab de na'īb…